Què passa si el pare no reconeix el fill?

Mentre la paternitat no es determini, el fill només té legalment mare i no pot reclamar res al seu pare biològic, ni aliments ni herència. Però el reconeixement no és l'única via, perquè la paternitat la pot declarar un jutge. Ho pot demanar el fill durant tota la seva vida i, mentre és menor, la seva mare en nom seu o el Ministeri Fiscal. En el judici val qualsevol prova i, si el demandat es nega sense justificació a fer-se la prova biològica, el jutge el pot declarar pare quan hi ha altres indicis. Un cop declarada la paternitat, el pare té les obligacions de qualsevol pare, tot i que, si es va oposar en el plet, el fill pot demanar que la filiació no li doni a ell cap dret.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Mentre la paternitat no està determinada

Si el pare no reconeix el fill, al Registre Civil només hi consta la filiació materna, que és la que determina els seus cognoms. Legalment no hi ha pare, de manera que el fill no li pot reclamar aliments ni heretarà d'ell. Ell tampoc no té cap dret sobre el fill.

Hi ha una via intermèdia. Si el pare ha reconegut la seva paternitat en un escrit que no deixa lloc a dubtes, o si el fill ha estat tractat de manera continuada com a seu pel mateix pare o per la seva família, el Registre Civil pot inscriure la paternitat en un expedient, sempre que no s'hi oposi el Ministeri Fiscal ni cap interessat. Si hi ha oposició, només queda el judici.

La demanda de reclamació de paternitat

A Catalunya, el fill pot reclamar la paternitat durant tota la seva vida. Mentre és menor, poden presentar la demanda en nom seu la seva mare o el Ministeri Fiscal. Si el pare ha mort, la demanda es presenta contra els seus hereus. Abans de demandar no cal intentar un acord, perquè la llei exclou d'aquesta exigència els processos de filiació.

En el judici s'admet qualsevol prova. La llei presumeix pare l'home que va conviure amb la mare o hi va tenir relacions en l'època de la concepció i el que va tractar el fill com a seu, tot i que aquestes presumpcions cedeixen davant d'altres proves. La prova biològica sol ser la que decideix el plet. La llei no preveu obligar ningú per la força a fer-se-la, però, si el demandat s'hi nega sense justificació, el jutge el pot declarar pare quan hi ha altres indicis de la paternitat. Mentre dura el plet, el jutge pot acordar aliments provisionals per al fill.

El que canvia amb la sentència

La sentència que declara la paternitat li dona tots els efectes de la filiació, com ara els cognoms, la potestat parental, els aliments i els drets successoris. El pare queda obligat a mantenir el fill, que heretarà d'ell com qualsevol altre fill. Des de quan es deuen aquests aliments és una altra qüestió.

Si el pare es va oposar a la demanda, el fill, o el seu representant legal si és menor, pot demanar que la filiació es limiti a determinar aquest estat. En aquest cas el pare no n'obté cap efecte civil a favor seu, com ara la potestat parental o els drets en l'herència del fill, però continua obligat a vetllar per ell i a prestar-li aliments.

A la major part de la resta d'Espanya, el fill també pot reclamar la paternitat durant tota la seva vida. El Codi civil comú aplica aquesta limitació sense necessitat de demanar-la. El pare declarat contra la seva oposició queda exclòs de la pàtria potestat i dels drets que la llei li donaria en l'herència del fill, el qual només portarà el cognom del pare si ho demana ell mateix o el seu representant legal. Continua obligat igualment a vetllar per ell i a prestar-li aliments.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.