Té dret a l'herència un fill no reconegut?
Mentre la seva filiació no estigui determinada legalment, no, perquè per a la llei no és fill d'aquesta persona i no n'hereta sense testament ni té dret a la llegítima. Però pot aconseguir que es determini amb una demanda de reclamació de paternitat, que pot presentar durant tota la seva vida, també després de la mort del pare, contra els seus hereus. Un cop declarada la paternitat, té els mateixos drets que els altres fills. Si el pare va morir sense testament, hereta amb ells a parts iguals. Si va fer testament sense deixar-li res, pot reclamar la seva llegítima.
Alburquerque Abogados
Primer cal determinar la filiació
Un fill no reconegut no consta legalment com a fill del seu pare biològic. Mentrestant no té cap dels drets que la llei dona als fills en l'herència, tot i que el pare li pot deixar alguna cosa en testament, com podria deixar-la a qualsevol altra persona.
Per tenir aquests drets, la paternitat ha de quedar determinada. El pare el pot reconèixer en vida o en el seu propi testament i, si el fill és major d'edat, el reconeixement només és eficaç si ell hi consent. Si no hi ha reconeixement, el fill pot reclamar la paternitat davant el jutge durant tota la seva vida. Si el pare ja ha mort, la demanda es dirigeix contra els seus hereus. Abans de presentar-la no cal intentar un acord, perquè la llei exclou d'aquesta exigència els processos de filiació.
El que li correspon un cop declarada la paternitat
A Catalunya, la filiació determina els drets successoris i produeix els mateixos efectes sigui quin sigui el seu origen. El fill la paternitat del qual es declara, encara que sigui després de la mort del pare, té aquests drets:
- Si el pare va morir sense testament, hereta en primer lloc, a parts iguals amb els seus germans, sens perjudici dels drets del vidu o de la parella estable.
- Si el pare va fer testament i no li va deixar res, pot reclamar la seva part de la llegítima, que entre tots els fills és la quarta part de l'herència. Té deu anys des de la mort.
Si la paternitat va quedar determinada en vida del pare, però després que fes un testament en què no li deixa res, el fill pot demanar en alguns casos que aquest testament es declari ineficaç, en els quatre anys següents a la mort. Si es va determinar després de la mort, no ho pot fer i li queda la llegítima. Si els hereus ja s'havien repartit l'herència, els pot reclamar el que li correspongui. Per a aquesta reclamació la llei exigeix, en general, intentar abans un acord.
A la major part de la resta d'Espanya
El Codi civil comú també crida a heretar els fills sense distinció de filiació. El fill pot reclamar la paternitat durant tota la seva vida. La llegítima dels fills és més gran, perquè arriba a dos terços de l'herència. Si el testament va ometre un fill, els efectes depenen de si l'omissió va ser intencionada o no. Quan no ho va ser, poden arribar a anul·lar el nomenament d'hereus.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.