Quant és la llegítima d'un fill a Catalunya?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

La llegítima de tots els fills junts és la quarta part de l'herència i es reparteix entre ells a parts iguals. Amb dos fills, a cadascun li correspon una vuitena part; amb tres, una dotzena part. Per calcular-la es resten els deutes del difunt i se sumen les donacions que va fer en els seus últims deu anys. Això val si l'herència es regeix per la llei catalana. Amb el Codi Civil comú la llegítima dels fills és de dos terços. Què és i a qui correspon La llegítima és la part mínima del valor de l'herència que la llei garanteix als fills, encara que el testament digui una altra cosa, llevat que hagin estat desheretats per una causa legal. Es reparteix a parts iguals entre tots ells. Si algun d'ells ha mort abans que el seu pare o la seva mare, la seva part passa als seus propis fills. Si un fill renuncia a la seva llegítima, la seva part no augmenta la dels seus germans. Com es calcula Es pren el valor que tenien els béns del difunt el dia de la seva mort. Es resten els seus deutes i les despeses de l'última malaltia i de l'enterrament. Se suma el que va regalar en els seus últims deu anys, pel valor que tenia el dia de la seva mort, llevat dels regals corrents d'aniversari, Nadal i ocasions semblants. Se suma també el que va donar a un fill a compte de la seva llegítima, si així ho va indicar en donar-l'hi, encara que hagin passat més de deu anys. Llevat que el difunt digués una altra cosa, passa el mateix amb el que va donar a un fill per comprar el seu primer habitatge o per començar un negoci o una professió. La llegítima de tots els fills és la quarta part del resultat. Posem que una mare deixa béns per valor de 380.000 euros i deutes i despeses de l'enterrament per 20.000. Quatre anys abans va donar 60.000 euros a un dels seus tres fills per comprar el seu primer habitatge. El resultat és de 420.000 euros, perquè als 380.000 es resten els 20.000 i se sumen els 60.000 de la donació. La llegítima dels tres fills és la quarta part, 105.000 euros, de manera que a cadascun li corresponen 35.000. El fill que va rebre els 60.000 ja ha cobrat la seva part. Si els altres dos no han rebut res, poden reclamar 35.000 euros cadascun a l'hereu. Com es paga i com es reclama La llegítima no fa el fill propietari d'una part dels béns. Li dona dret a cobrar-ne l'import de l'hereu: L'hereu la pot pagar en diners, encara que no n'hi hagi a l'herència, o amb béns de l'herència, llevat que el testament deixi al fill béns concrets. Si el fill no està d'acord amb els béns que li volen donar, pot acudir al jutge. Des de la mort, la llegítima genera l'interès legal del diner, llevat que el testament digui una altra cosa. Tampoc el genera mentre el fill visqui amb l'hereu i a càrrec seu, o amb qui té l'usdefruit de tota l'herència i a càrrec d'aquest. El testament no pot imposar condicions, terminis ni càrregues a la llegítima, com ara un usdefruit a favor del vidu. Si ho fa, no valen. Però si deixa al fill més del que li toca amb alguna d'aquestes càrregues, el fill tria si ho accepta així o si cobra només la seva llegítima, lliure de càrregues. Si accepta l'herència o el llegat, ja no pot triar. Si el fill ha rebut menys del que li correspon, pot reclamar la diferència. Abans de signar que es dona per pagat, convé revisar bé els comptes, perquè després ja no la podrà reclamar, llevat que apareguin més béns del difunt. Aquesta diferència només genera interessos des que es reclama davant el jutge. El termini per reclamar la llegítima és de deu anys des de la mort. Si l'hereu és el pare o la mare del fill, aquest termini no corre mentre visqui, tot i que en cap cas no es pot reclamar passats trenta anys des de la mort.