Com planificar la successió en una empresa familiar?

Cal decidir amb temps qui serà el propietari de l'empresa, qui la dirigirà i com compensar els familiars que no hi continuïn. L'herència s'ordena en un testament o, a Catalunya, també en un pacte successori, que és un acord signat davant de notari amb qui ha de succeir. El dret català ho facilita, perquè la llegítima, que és la part mínima que la llei reserva als fills, és només la quarta part de l'herència i es pot pagar en diners. Les regles de la societat s'ajusten als estatuts i en un pacte de socis o en un protocol familiar. Si no es preveu res, tots els qui heretin les participacions es converteixen en socis.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

El que cal decidir

Convé separar tres decisions. La primera és la propietat, és a dir, qui rebrà les participacions, si només un dels fills, diversos o tots. La segona és la direcció, que pot recaure en un familiar o en un professional aliè a la família encara que la propietat es repartís. La tercera és com es compensa qui no rep l'empresa i com queda el cònjuge, per exemple amb altres béns, amb diners o amb l'usdefruit de les participacions, que dona dret a cobrar-ne els dividends.

Els instruments de l'herència a Catalunya

Si l'herència es regeix pel dret català, cosa que depèn sobretot del veïnatge civil de l'empresari, és a dir, del dret civil al qual està subjecte, hi ha aquests instruments:

  • El testament. Permet deixar les participacions a qui hagi de continuar. Els altres fills conserven la seva llegítima. La de tots els fills junts, inclòs el que continua, és la quarta part del valor de l'herència, sumades en general les donacions dels deu últims anys. L'hereu la pot pagar amb béns de l'herència o en diners, encara que no n'hi hagi a l'herència.
  • El pacte successori. Es signa en escriptura amb el fill o un altre familiar que ha de succeir i el pot nomenar hereu o atribuir-li les participacions. Pot dir que la seva finalitat és el manteniment i la continuïtat de l'empresa familiar i imposar obligacions a qui la rep. A diferència del testament, qui l'atorga no el pot canviar per la seva sola voluntat, llevat dels casos previstos a la llei o en el mateix pacte, com l'incompliment d'aquestes obligacions.
  • La donació en vida de les participacions, amb reserva de l'usdefruit o sense. Compta en general per calcular la llegítima dels altres fills si es va fer en els deu anys anteriors a la mort.

Als altres fills se'ls pot compensar també en vida. Si reben béns o diners en pagament de la seva llegítima futura, en un pacte successori o en una donació en escriptura, poden renunciar a reclamar després el possible complement. Fora de casos com aquest, la renúncia anticipada a la llegítima no val.

A la major part de la resta d'Espanya, la llegítima dels fills és de dos terços de l'herència i els pactes successoris no s'admeten amb caràcter general. El Codi civil comú permet, això sí, que el testador que vol conservar l'empresa ordeni pagar en diners la llegítima dels altres, amb un ajornament de fins a cinc anys.

El que cal ajustar a la societat

L'herència decideix qui rep les participacions, però no com funcionarà després la societat. Convé revisar aquests punts:

  • Els estatuts. Si no diuen res, qui hereta les participacions es converteix en soci. Poden donar als socis que queden el dret d'adquirir les participacions del difunt pagant-ne el valor raonable, cosa que convé o no segons qui hagi de continuar.
  • L'administració. Si el fundador és administrador únic, cal preveure qui podrà actuar quan falti, per exemple nomenant en vida un altre administrador o un suplent.
  • El protocol familiar o el pacte de socis, amb les regles sobre el treball dels familiars a l'empresa, els dividends i la sortida de qui vulgui vendre.

El compte fiscal de cada opció, incloses les reduccions previstes per a l'empresa familiar, és una altra qüestió i convé fer-lo abans de decidir.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.