Pot un fill adoptat heretar del pare biològic?

Per regla general, no. L'adopció posa fi al parentiu amb la família d'origen i, amb ell, al dret a heretar del pare biològic sense testament i a la llegítima. Sí que pot rebre el que ell li deixi en testament, com qualsevol altra persona, sempre que es respecti la llegítima dels seus fills legals o, si no en té, la dels seus pares. Si el pare va morir abans de l'adopció, el fill va tenir en la seva herència els mateixos drets que qualsevol altre fill, perquè l'adopció posterior no els hi treu. A Catalunya, quan adopta el cònjuge o la parella de la mare, o un parent d'un infant orfe, l'adoptat conserva alguns drets successoris amb els seus avis i els seus germans biològics, però mai amb el pare a qui substitueix l'adopció.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Per què no hereta per llei

L'adopció fa l'adoptat fill de qui l'adopta, amb els mateixos efectes que la filiació per naturalesa. A canvi, extingeix el parentiu amb la seva família d'origen. Per això, si el pare biològic mor sense testament, el fill que va ser adoptat per una altra persona no figura entre els seus hereus. Tampoc no té dret a la llegítima, que és la part mínima de l'herència que la llei reserva als fills encara que el testament digui una altra cosa, de manera que no la pot reclamar si el testament el deixa fora.

La regla no canvia perquè l'adoptat mantingui relació amb la seva família biològica, encara que sigui amb visites acordades pel jutge, ni perquè arribi a saber qui és el seu pare biològic. La seva filiació continua sent l'adoptiva.

Les coses són diferents si el pare biològic va morir abans que es constituís l'adopció. En aquell moment el fill era legalment seu i tenia en la seva herència els mateixos drets que els altres fills. L'adopció posterior no li treu el que ja li corresponia.

A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú segueix la mateixa regla. Només manté els vincles amb la família del progenitor que continua sent-ho, com el pare o la mare casat amb qui adopta. No reconeix drets en l'herència de la família del progenitor substituït.

Les excepcions a Catalunya

El Codi civil de Catalunya conserva alguns drets en dos casos d'adopció dins de la família:

  • L'adopció del fill del cònjuge o de la parella estable. L'adoptat i els ascendents del progenitor substituït, com els seus avis biològics, conserven el dret a heretar-se mútuament sense testament.
  • L'adopció d'un orfe per un parent fins al quart grau. Es conserva aquest dret amb els ascendents de la branca familiar en què no s'ha produït l'adopció, amb algunes limitacions.

En tots dos casos, els germans biològics conserven també el dret a heretar-se entre ells sense testament. Tots aquests drets desapareixen si es prova que el difunt i el parent cridat a heretar no mantenien tracte familiar.

Cap d'aquestes excepcions no arriba al mateix pare substituït. La llei diu expressament que l'adoptat no té dret a la llegítima en la seva herència. Si aquest pare ha mort, tampoc no té llegítima en el seu lloc en l'herència dels avis.

Si el pare biològic li vol deixar alguna cosa

Res no impedeix que el pare biològic nomeni hereu el fill que va ser adoptat o li deixi un llegat en el seu testament, igual que ho podria fer amb qualsevol altra persona. El que no pot fer és perjudicar la llegítima dels seus fills legals o, si no en té, la dels seus pares, que a Catalunya és la quarta part de l'herència entre tots.

A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú reserva als fills i descendents dos terços de l'herència. Si el pare biològic té altres fills, només podria deixar al fill adoptat per una altra persona el terç restant, que és el de lliure disposició, perquè la part anomenada de millora només pot anar als seus fills o descendents legals.

El que hauria de pagar per l'impost sobre successions és una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.