Què es pot fer si un hereu no vol signar l'herència?

Depèn de per què no signa. Si no es decideix a acceptar, qualsevol interessat pot demanar a un notari que el requereixi. Si en dos mesos no accepta davant notari, s'entén que renuncia, amb alguna excepció. Si ja ha acceptat però no està d'acord amb el repartiment, qualsevol dels altres pot demanar al jutge que reparteixi l'herència. Mentrestant, cada hereu pot presentar la seva part de l'impost sobre successions.

Alburquerque Abogados

José Manuel Alburquerque

Si no es decideix

  • Passat un mes des de la mort, qualsevol interessat, com ara un altre hereu, un legatari o un creditor, pot demanar a un notari que requereixi l'indecís perquè digui si accepta o renuncia.
  • El notari l'hi demana en persona almenys dues vegades. Si no el troba, per correu certificat i, si tampoc no és possible, amb anuncis a la premsa.
  • Si en dos mesos no accepta en escriptura pública, s'entén que renuncia. Hi ha regles especials si és menor d'edat o una persona amb discapacitat.
  • Si renuncia, la seva part va a qui digui el testament per a aquest cas o, si no diu res, normalment als altres hereus.

Això val si l'herència es regeix per la llei catalana. Amb el Codi Civil comú, si no contesta en trenta dies naturals, s'entén que accepta i respon dels deutes també amb els seus propis béns.

Si ja ha acceptat i bloqueja el repartiment

  • Vendre un bé de l'herència o repartir-la exigeix l'acord de tots. Un sol hereu ho pot bloquejar.
  • Si el testament nomena un marmessor o un comptador partidor, aquest pot fer el repartiment sense els hereus.
  • Si no, qualsevol hereu pot demanar al jutge que reparteixi l'herència. Els hereus trien un comptador que fa la proposta i, si no es posen d'acord, se sorteja entre advocats. Si algú s'hi oposa, decideix el jutge.
  • Abans d'anar al jutge la llei obliga, en general, a intentar un acord, per exemple amb una mediació. Moltes vegades n'hi ha prou amb això per desbloquejar la situació.

Mentrestant

  • Cada hereu pot presentar la seva part de l'impost sobre successions en els sis mesos següents a la mort, encara que els altres no ho facin.
  • Les decisions d'administració ordinària es prenen per majoria, segons la part de cadascú. Qualsevol pot fer el que calgui per conservar els béns, com ara pagar una assegurança o una reparació urgent. Si no es posen d'acord, qualsevol pot demanar al jutge que nomeni un administrador.
  • Si un d'ells cobra rendes de l'herència, n'haurà de retre comptes en el repartiment.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.