Quant triga a resoldre's un judici per herència?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Depèn sobretot de si els hereus discuteixen el repartiment. No hi ha estadístiques oficials del que dura aquest judici en concret. El judici per repartir l'herència, que la llei anomena divisió judicial, té terminis legals curts, com els dos mesos que té el comptador per proposar el repartiment, però el temps real el marquen la càrrega de feina del jutjat, la valoració dels béns i l'oposició d'algun hereu. Si tots accepten la proposta del comptador, s'escurça molt. Si algú s'hi oposa i després recorre, pot trigar més d'un any i, de vegades, diversos. Els passos del judici El Codi civil de Catalunya permet a qualsevol hereu demanar al jutge que reparteixi l'herència quan no hi ha acord entre ells, llevat que el testament encarregui el repartiment a un marmessor o a un comptador partidor, o que el testament o un pacte entre els hereus prohibeixi la divisió durant un temps. El procediment el regula la Llei d'Enjudiciament Civil, que és la mateixa a tot Espanya. Abans de demanar-ho, la llei exigeix, en general, intentar arribar a un acord. Després, el judici segueix aquests passos: La sol·licitud al jutjat, amb advocat i procurador. La junta d'hereus, que el lletrat de l'Administració de Justícia, el funcionari que porta la tramitació al jutjat, convoca perquè se celebri dins dels deu dies següents. En aquesta junta es trien el comptador que farà el repartiment i els perits que valoraran els béns. Si no es posen d'acord, es trien per sorteig. La proposta de repartiment, que el comptador ha de presentar en un màxim de dos mesos des que comença a treballar-hi. Si s'endarrereix, qualsevol hereu pot demanar al lletrat que li fixi un termini. Deu dies perquè els hereus s'hi oposin. Si ningú no s'hi oposa, el lletrat aprova el repartiment i ordena protocol·litzar-lo, és a dir, incorporar-lo als arxius d'un notari. Si algú s'hi oposa, una compareixença davant el jutge en els deu dies següents per intentar arribar a un acord. Si no n'hi ha, l'assumpte continua com un judici verbal, que acaba amb una sentència. El que l'allarga Els terminis de la llei es compten des que es fa cada pas, però entre un pas i l'altre passa el temps que necessiti el jutjat. A la pràctica, la durada depèn sobretot d'aquestes coses: La càrrega de feina del jutjat, que decideix quan s'admet la sol·licitud, quan se celebra la junta i, si algú s'hi oposa, quan hi ha data per al judici. La valoració dels béns. Un pis es taxa aviat, però un negoci, unes participacions d'una societat o uns béns a l'estranger requereixen més temps, sobretot si els hereus discuteixen la taxació. Les discussions sobre quins béns entren en el repartiment, per exemple si un hereu deu diners a l'herència. Si es forma inventari al jutjat i algú discuteix un bé, també es resol en un judici verbal. Els recursos. Si la sentència es recorre davant l'Audiència Provincial, cal sumar-hi el temps de l'apel·lació. Altres plets d'herència, com la impugnació d'un testament o la reclamació de la llegítima, es tramiten com qualsevol altre plet civil. Tampoc no hi ha estadístiques oficials del que duren i, amb l'apel·lació, se solen comptar en anys. Com escurçar-lo Els hereus es poden posar d'acord en qualsevol moment del judici. Si ho demanen junts, el lletrat dona per acabat el procediment i posa els béns a la seva disposició perquè els reparteixin com hagin acordat. A Catalunya, el testador pot preveure en el testament que, si els hereus no es posen d'acord, el repartiment el decideixi un àrbitre. Els hereus també ho poden acordar entre ells. Sol ser més ràpid que el judici, tot i que té el seu propi cost.