Com es cobren els diners del banc d'una persona difunta?

Què passa amb el compte

En assabentar-se de la defunció, el banc bloqueja les targetes, les contrasenyes i la banca en línia. Les persones autoritzades al compte ja no el poden fer servir. Fins que es reparteixi l'herència, el banc només permet alguns pagaments:

• Les despeses del funeral o de l'enterrament.
• Els rebuts domiciliats, com ara la llum, l'aigua, les assegurances o els impostos.
• L'impost sobre successions, si els hereus ho demanen. El banc el paga directament a l'Agència Tributària de Catalunya, sense lliurar-los els diners.
• Les operacions que autoritzin tots els hereus.

Convé comunicar la defunció al banc com més aviat millor i per escrit. Si després es discuteixen càrrecs indeguts, són els hereus els qui han de demostrar quan la van comunicar.

Si el compte tenia altres titulars, depèn de com es va obrir. En un compte indistint, també anomenat solidari, els altres titulars el poden continuar fent servir. Però la part del saldo que era del difunt correspon als seus hereus. Aquesta part no ha de ser necessàriament la meitat, perquè depèn de qui hi va posar els diners. Si no es pot demostrar, es presumeix que els diners són dels titulars a parts iguals. En un compte conjunt o mancomunat, cada operació necessita la signatura dels altres titulars i la de tots els hereus.

Com es cobra el saldo

Per lliurar el saldo, el banc demana aquests documents:

• El certificat de defunció.
• El certificat d'últimes voluntats.
• La còpia notarial de l'últim testament o, si no n'hi ha, de la declaració d'hereus.
• El document d'acceptació i repartiment de l'herència.
• El justificant d'haver pagat l'impost sobre successions o d'estar-ne exempt.

El banc exigeix aquest últim perquè, si lliura els diners sense aquest justificant i els hereus no paguen, la llei l'obliga a pagar l'impost. Però si els hereus aporten tota la resta, el banc pot retenir l'import de l'impost, no tot el saldo.

Segons el Banc d'Espanya, el banc no pot condicionar el lliurament del saldo al fet que els hereus cancel·lin altres productes o assumeixin els préstecs del difunt. Això no fa desaparèixer els deutes, que continuen a càrrec de l'hereu que accepta l'herència. El banc tampoc no pot cobrar una comissió per tramitar l'herència si es limita a revisar els documents. Només la pot cobrar si els hereus li encarreguen preparar el repartiment o l'impost. Si el banc s'endarrereix sense motiu, els hereus poden reclamar davant el seu servei d'atenció al client i, si no respon a temps o no els dona la raó, davant el Banc d'Espanya.

Com saber què tenia el difunt

• Fins i tot abans d'acceptar l'herència, els hereus poden demanar al banc un certificat gratuït dels saldos que tenia el difunt el dia de la seva mort i els contractes dels seus préstecs i avals.
• Tenen dret a conèixer els moviments posteriors a la defunció. El Banc d'Espanya considera una bona pràctica donar-los també els de l'any anterior a la defunció, cosa útil si se sospita que algú va treure diners les últimes setmanes.
• Si no saben en quins bancs tenia comptes, poden demanar a l'Agència Tributària les dades fiscals del difunt. No inclouen els seus comptes, però sí, per exemple, els interessos que li pagaven els bancs, cosa que permet saber amb quins treballava.
• Per conèixer els seus préstecs i avals en qualsevol entitat, poden demanar al Banc d'Espanya el seu informe de riscos, conegut com a CIRBE.