Què és una acció de petició d'herència?
És la demanda amb què el veritable hereu sol·licita al jutge que el reconegui com a tal i que obligui qui té els béns de l'herència a tornar-li'ls, tant si es presenta com a hereu com si no té cap títol. No cal provar que el difunt era propietari de cada bé. Es fa servir, per exemple, quan apareix un testament posterior que nomena un altre hereu o quan un germà es queda tota l'herència com si fos l'únic. A Catalunya no prescriu, tot i que qui té els béns pot arribar a adquirir-ne alguns amb el pas del temps.
Alburquerque Abogados
Per a què serveix
L'acció de petició d'herència protegeix la condició d'hereu. El Codi civil de Catalunya permet dirigir-la contra qui té tota l'herència o una part, tant si es presenta com a hereu com si no té cap títol. També contra els seus hereus i contra qui hagi adquirit d'ell tota l'herència o un percentatge d'aquesta, per exemple comprant-li-la. L'hereu demana al jutge que declari que ho és i que condemni qui té els béns a tornar-li'ls en conjunt. Es fa servir, per exemple, en aquests casos:
- Apareix un testament posterior que nomena hereus altres persones.
- S'anul·la el testament amb què un altre es va quedar l'herència.
- Un fill del difunt de qui ningú no sabia res reclama la seva part d'una herència sense testament que els seus germans ja s'havien repartit.
- Un germà es queda tota l'herència i es comporta com si fos l'únic hereu.
No és la via per a tot. Si el seu germà reconeix que vostè és hereu però no vol repartir, el que escau és demanar la divisió de l'herència. I el fill a qui el testament només deixa la llegítima no és hereu, de manera que el que reclama és la seva llegítima.
El que es recupera
Si el jutge li dona la raó, qui tenia els béns els ha de tornar al veritable hereu. Els comptes del que ha cobrat i gastat amb ells, com les rendes d'un pis, es fan segons si ha actuat de bona o de mala fe, és a dir, segons si sabia o no que l'herència no era seva.
Si ja va vendre algun bé a qui el va comprar pagant i de bona fe, normalment el comprador se'l queda. Si és un immoble, depèn a més del que constés al Registre de la Propietat i de quan es va fer la venda. Quan el comprador el conserva, qui el va vendre ha de lliurar al veritable hereu el preu o el que va comprar amb aquest preu. Si el comprador encara no ha pagat, l'hereu li pot reclamar el preu directament. Per evitar aquestes vendes mentre dura el judici, convé demanar que la demanda s'anoti al Registre de la Propietat. Així, qui compri després un immoble de l'herència no podrà al·legar que no en sabia res.
Com es reclama
Abans de demandar, la llei exigeix, en general, intentar arribar a un acord. La demanda es presenta al jutjat amb advocat i procurador. Qui la presenta ha de provar que és hereu i que els béns que reclama formaven part de l'herència, sense haver de provar que el difunt era propietari de cadascun. La condició d'hereu la prova normalment amb el testament o amb la declaració d'hereus. Si per ser hereu cal anul·lar abans un testament, les dues coses es poden demanar alhora, però la impugnació del testament té el seu propi termini.
A Catalunya l'acció no prescriu, però qui posseeix els béns com a amo els pot arribar a adquirir per usucapió, que és fer-se'n propietari pel pas del temps. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú no la regula amb detall, però els tribunals l'admeten amb un contingut semblant.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.