Quan es pot impugnar la paternitat?

Quan la paternitat que consta legalment no es correspon amb la realitat biològica, sempre que es demandi dins de termini i es provi que qui figura com a pare no ho és. A Catalunya la prova ha de ser concloent i el termini és de dos anys, que es compten de manera diferent segons qui impugni, per exemple des que el marit coneix el naixement o des que es descobreixen les proves. No es pot impugnar la paternitat de qui va consentir la fecundació assistida de la mare ni la del pare biològic. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú dona en general un any al marit o al fill i quatre anys en alguns casos de paternitat no matrimonial.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Qui pot impugnar i en quin termini

A Catalunya, cada persona té el seu propi termini de dos anys, que es compta així:

  • El marit de la mare, des que coneix el naixement o des que descobreix les proves en què basa la impugnació. Si mor abans que venci el termini, poden exercir l'acció els seus fills o descendents i els seus hereus pel temps que falti.
  • La mare, respecte de la paternitat del seu marit, des del naixement o des que descobreix les proves. Pot actuar en nom propi o en interès del fill menor.
  • El fill, respecte de la paternitat del marit de la seva mare, des que arriba a la majoria d'edat o des que descobreix les proves.
  • Si els pares no estan casats, el pare, la mare o el fill, des que es va establir la paternitat, des que la van conèixer o des que van aparèixer noves proves contràries a la paternitat. El fill ho pot fer en els dos anys següents a la seva majoria d'edat o a l'aparició d'aquestes proves.

Qui va reconèixer un fill pot impugnar, a més, el reconeixement si el va fer per error, violència, intimidació o dol, també en dos anys. Abans de demandar no cal intentar un acord, perquè la llei exclou d'aquesta exigència els processos de filiació.

El que cal provar i quan no es pot impugnar

A Catalunya, qui impugna ha de provar de manera concloent que qui consta com a pare no és el progenitor, per la qual cosa la prova biològica sol ser la que decideix el plet.

La impugnació no prospera en aquests casos:

  • Si la paternitat deriva d'una fecundació assistida de la mare que qui consta com a pare va consentir en la forma que exigeix la llei.
  • Si qui consta com a pare és el pare biològic.
  • Si la paternitat va ser declarada per una sentència ferma.
  • Si ha passat el termini que correspon a qui impugna.

A la major part de la resta d'Espanya

El Codi civil comú fixa terminis diferents. El marit té un any des de la inscripció de la filiació al Registre Civil, però el termini no corre mentre desconeix el naixement o, si el coneixia, mentre no sap que no n'és el pare biològic. El fill té un any des de la inscripció o, si era menor, des de la seva majoria d'edat. Si desconeixia que no era fill biològic, l'any es compta des que ho sap. Si no ha estat tractat públicament com a fill del marit, pot impugnar en qualsevol moment.

En la paternitat no matrimonial, si pare i fill s'han tractat públicament com a tals, que és el que s'anomena possessió d'estat, la poden impugnar el fill, el progenitor i els hereus forçosos afectats. L'acció caduca als quatre anys des que, inscrita la filiació, va començar aquest tracte. Si no hi ha hagut possessió d'estat, la pot impugnar qualsevol persona a qui perjudiqui.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.