Quant de temps té un pare per reclamar la paternitat?
A Catalunya no té cap termini, perquè el Codi civil de Catalunya li permet reclamar-la davant el jutge durant tota la seva vida quan no pot reconèixer el fill o el seu reconeixement no va arribar a ser eficaç. Si el fill ja té un altre pare legal, per exemple el marit de la mare, pot demanar en la mateixa demanda que es deixi sense efecte aquesta paternitat. Però si el fill és major d'edat i es va negar a consentir el reconeixement, la sentència es limita a declarar la filiació, sense cap altre efecte, llevat que el pare provi la raó que justifica el seu retard. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú només li dona un any des que va conèixer els fets en què basa la seva reclamació, llevat que pare i fill s'hagin tractat públicament com a tals.
Alburquerque Abogados
La regla a Catalunya
El pare que vol que consti la seva paternitat té primer la via del reconeixement, que és voluntària i no necessita judici. Si no pot reconèixer el fill o el seu reconeixement no produeix efectes, el Codi civil de Catalunya li permet reclamar la paternitat davant el jutge durant tota la seva vida, en nom i interès propis. Passa, per exemple, en aquests casos:
- El fill és major d'edat o està emancipat i no consent el reconeixement.
- El fill és menor, el reconeixement es fa un cop passat el termini per inscriure el naixement i el jutge no l'aprova.
- El fill ja té una altra paternitat legal, que impedeix que el reconeixement produeixi efectes.
Si el fill va néixer del seu matrimoni amb la mare i la seva paternitat no consta, també la pot reclamar durant tota la seva vida. Abans de demandar no cal intentar un acord, perquè la llei exclou d'aquesta exigència els processos de filiació.
Quan el fill té un altre pare legal o no hi va consentir
Mentre el fill figuri com a fill d'un altre home, cap altra paternitat no produeix efectes. El pare biològic pot reclamar la seva i demanar en la mateixa demanda que es deixi sense efecte la que consta. Aquesta impugnació va unida a la reclamació i només prospera si prospera aquesta, per a la qual cosa cal provar de manera concloent que qui figura com a pare no ho és. No es pot reclamar una paternitat que contradigui una altra paternitat declarada per sentència ferma.
Si el fill major d'edat es va negar a consentir el reconeixement, o si el jutge no va aprovar el d'un fill menor, el pare pot reclamar igualment. Però la sentència es limita a declarar la filiació, sense els altres efectes que té, com ara els aliments o els drets successoris, llevat que provi la raó que justifica no haver-lo reconegut abans.
A la major part de la resta d'Espanya
El Codi civil comú és més estricte. Si no hi ha hagut possessió d'estat, és a dir, si pare i fill no s'han tractat de manera constant i pública com a tals, el pare té un any per reclamar des que va conèixer els fets en què basa la seva reclamació. Aquesta acció no passa als seus hereus, que només poden continuar la que ell hagués iniciat.
Si hi ha hagut possessió d'estat, qualsevol persona amb un interès legítim pot demanar que es declari la filiació sense aquest termini, sempre que no en contradigui una altra ja determinada. Qui reclama una paternitat dins de termini pot impugnar alhora la que la contradigui.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.