Quina és l'edat màxima per adoptar un infant?

A Catalunya la llei no fixa una edat màxima per adoptar. El Codi civil de Catalunya exigeix ser major de vint-i-cinc anys i tenir almenys catorze anys més que l'infant, però no hi posa cap límit per dalt, encara que en valorar la idoneïtat es tenen en compte les circumstàncies personals de qui s'ofereix, la seva salut i la seva capacitat per educar. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú sí que posa un límit indirecte, perquè la diferència d'edat entre qui adopta i l'infant no pot superar els quaranta-cinc anys, amb algunes excepcions. En l'adopció internacional, el país de l'infant pot exigir, a més, els seus propis requisits.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

A Catalunya

El Codi civil de Catalunya regula l'edat de qui adopta amb dues exigències. Ha de ser major de vint-i-cinc anys i tenir com a mínim catorze anys més que l'infant. Si adopta una parella, casada o estable, n'hi ha prou que un dels dos hagi complert els vint-i-cinc.

Els vint-i-cinc anys no s'exigeixen quan s'adopta el fill del cònjuge o de la parella estable ni un parent orfe. La diferència mínima de catorze anys, en canvi, s'exigeix sempre.

El Codi civil de Catalunya no fixa una edat màxima ni una diferència màxima entre qui adopta i l'infant. Això no vol dir que l'edat sigui indiferent. La Generalitat valora la idoneïtat de qui s'ofereix tenint en compte les seves circumstàncies personals, familiars, socials i econòmiques i la seva capacitat per educar. Per fer-ho li demana, entre altres documents, un informe mèdic sobre la seva salut física i mental.

A la major part de la resta d'Espanya

El Codi civil comú també exigeix que qui adopta sigui major de vint-i-cinc anys, encara que, si adopten dues persones, n'hi ha prou que una d'elles els hagi complert. A més, la diferència d'edat amb l'infant ha de ser d'almenys setze anys i no pot superar els quaranta-cinc. Així, una persona de cinquanta anys podria adoptar un infant de cinc anys o més, però no un nadó.

Aquest límit màxim té excepcions:

  • Si adopten dues persones, n'hi ha prou que una d'elles no superi la diferència de quaranta-cinc anys.
  • Pot ser més gran quan els qui s'ofereixen estan disposats a adoptar grups de germans o infants amb necessitats especials.
  • No s'aplica quan s'adopta un orfe que és parent en tercer grau, com un nebot, el fill del cònjuge o de la parella, la persona que s'ha tingut més d'un any en guarda amb finalitats d'adopció o sota tutela, o una persona major d'edat o emancipada.

Si l'adopció és internacional

Quan s'adopta un infant d'un altre país hi intervenen, com a mínim, dues legislacions, l'espanyola i la del país d'origen. Aquest país pot fixar els seus propis requisits d'edat per als adoptants, que se sumen als de la llei espanyola. Convé conèixer-los abans de triar el país en què es presenta la sol·licitud.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.