Quins requisits cal complir per ser família d'acollida?
A Catalunya cal oferir-se a la Generalitat i superar-ne la valoració, que examina l'estabilitat emocional, la salut, la disponibilitat de temps, els mitjans de vida, l'habitatge i la capacitat educativa de qui s'ofereix. Es valora també que accepti la relació de l'infant amb la seva família d'origen i que estigui disposat a col·laborar-hi, perquè l'acolliment no té una finalitat adoptiva. Quan qui acull és un parent de l'infant, la llei li exigeix, a més, interès i un vincle afectiu amb ell, capacitat per protegir-lo i aptitud per educar-lo. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú afegeix que no poden ser acollidors els qui no podrien ser tutors.
Alburquerque Abogados
Com es valora la família a Catalunya
Qui vol acollir un infant presenta el seu oferiment al Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat i passa per una valoració de la seva idoneïtat. La llei no enumera els requisits de les famílies acollidores com fa amb els de l'adopció. Deixa els criteris de selecció a un reglament, que té en compte, entre altres coses, l'edat, l'aptitud i la situació familiar de qui s'ofereix.
Segons la mateixa Generalitat, la valoració té en compte aquests aspectes:
- Les característiques personals, com ara l'estabilitat emocional, la capacitat d'adaptació, la bona salut i la disponibilitat de temps.
- La situació econòmica i social, amb mitjans de vida suficients i un habitatge adequat.
- La motivació, el suport de la resta de la família i la capacitat educativa.
- L'acceptació de la relació de l'infant amb la seva família d'origen i la disposició a col·laborar-hi.
Aquest últim punt s'explica perquè l'acolliment familiar s'ofereix sense finalitat adoptiva i, quan és simple, s'espera que l'infant torni amb els seus pares. Qui vol adoptar ha de seguir el procediment d'adopció, que és una altra qüestió.
Si qui acull és un familiar
La llei catalana dona preferència a l'acolliment en la família extensa de l'infant, com ara els seus avis o els seus oncles. Els familiars han de mostrar interès per l'infant i tenir-hi un vincle afectiu, capacitat per protegir-lo i una aptitud educadora adequada. A més, les persones que conviuen amb ells no es poden oposar a l'acolliment.
En tots els casos l'acolliment es formalitza per escrit, amb el consentiment dels qui acullen i el de l'infant mateix si és adolescent. Si és més petit, se l'escolta quan té prou coneixement.
A la major part de la resta d'Espanya
El Codi civil comú estableix que no poden ser acollidors els qui no podrien ser tutors. L'Entitat Pública, que és l'organisme de protecció de menors de cada comunitat autònoma, valora la idoneïtat de la família abans de formalitzar l'acolliment. Cal el consentiment dels qui acullen i el de l'infant si té prou maduresa i, en tot cas, si és major de dotze anys.
Els qui acullen tenen, entre d'altres, el dret a rebre informació, preparació i suport tècnic i a ser escoltats abans de les decisions que afectin l'infant. Entre els seus deures hi ha el de facilitar la relació de l'infant amb la seva família d'origen.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.