Si un familiar mor en un accident de trànsit, qui cobra la indemnització?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Els familiars més propers, cadascun pel seu propi dret i no com a hereus. La llei reconeix cinc grups de perjudicats, que són el cònjuge o la parella de fet, els pares, els fills, els germans i els allegats que convivien amb la víctima. Cadascun cobra la seva pròpia quantitat segons el barem de trànsit, sense repartir-la amb els altres. Com que no són diners de l'herència, es cobren encara que s'hi renunciï. A més, es paguen les despeses de l'enterrament i el que deixen de rebre els qui depenien econòmicament del difunt. Qui cobra El cònjuge vidu. La parella de fet cobra el mateix si estava inscrita en un registre o formalitzada en un document públic, si havia conviscut amb la víctima almenys durant l'últim any o si tenien un fill en comú, encara que haguessin conviscut menys temps. A Catalunya s'aplica aquesta definició del barem i no la del Codi Civil de Catalunya, que normalment exigeix més de dos anys de convivència. Els pares, els fills i, en alguns casos, els avis i els nets. Els germans. Els allegats, que són els qui convivien amb la víctima com a família des d'almenys cinc anys abans i hi estaven especialment units. Qui de fet feia el paper d'algun d'ells, per exemple qui ha criat la víctima com un pare sense ser-ho. La llei presumeix que tots ells pateixen un perjudici. Només se'ls pot negar la indemnització si es demostra que, per les seves circumstàncies, no n'hi va haver. Què es cobra Cada familiar, la seva pròpia quantitat, que el barem fixa segons el parentiu i altres circumstàncies, com ara l'edat o els anys de convivència. Les despeses raonables que causi la mort, com ara el trasllat, l'enterrament i el funeral. El que deixen de rebre els qui depenien econòmicament del difunt, com ara el cònjuge o els fills al seu càrrec. També si el difunt no tenia sou perquè s'ocupava de les feines de casa, que el barem valora com un treball. Les despeses del tractament mèdic o psicològic que els familiars necessitin pel que ha passat. En els accidents ocorreguts des del 26 de juliol de 2025 es paguen durant un màxim de dotze mesos i, en els anteriors, de sis. Si la víctima va contribuir a l'accident o al dany, per exemple perquè no portava el cinturó, totes aquestes quantitats es poden rebaixar proporcionalment, com a màxim un 75 %. Si l'accident va ser culpa només de la víctima, l'assegurança obligatòria no paga. El que cobren per la mort no paga l'impost sobre successions i, en la quantitat que resulta del barem, tampoc no tributa a la renda. El que va a l'herència i el termini El que es devia al difunt pels danys del seu cotxe o d'altres coses seves sí que forma part de l'herència i ho cobren els seus hereus. El mateix passa amb el que li corresponia pels dies que va estar ferit, si no va morir a l'acte. Cada familiar té un any des de la defunció per reclamar a l'asseguradora del vehicle responsable, també a Catalunya. Si hi ha un procediment penal per l'accident, el termini comença a comptar quan els notifiquen que ha acabat. Convé que tots reclamin alhora i per escrit, amb el certificat de defunció i els documents que acreditin el parentiu o la convivència. Si volen reclamar també al conductor, facin-ho en aquest mateix any.