De què depèn guanyar un judici per negligència mèdica?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Sobretot, de provar amb un bon informe pericial que es va actuar per sota de la bona pràctica mèdica i que aquest error va causar el dany. Molts casos es perden perquè, tot i que hi va haver un error, el dany s'hauria produït igualment. També hi pesen coses que no tenen a veure amb la medicina, com ara reclamar dins del termini, triar bé la via i a qui es demanda, demanar una quantitat ben calculada i haver intentat abans arribar a un acord. Ningú no pot assegurar el resultat, però un estudi previ amb un perit permet saber si el cas té fonament abans de gastar en un plet. El que decideix el fons El perit. Convé que sigui de la mateixa especialitat, que hagi estudiat la història completa i que expliqui amb claredat en què es va apartar l'actuació de la bona pràctica i quines conseqüències va tenir. Quan els perits de les parts discrepen, el jutge sol donar més pes al que raona millor i es basa en la literatura mèdica. La relació entre l'error i el dany. Si la malaltia hagués evolucionat igual amb una actuació correcta, l'error no explica el dany. Si una actuació correcta donava una possibilitat real d'evitar-lo, es pot cobrar una part del dany, cosa que s'anomena pèrdua d'oportunitat. La història clínica completa i demanada a temps. Si té buits, sol perjudicar el centre, però abans cal haver-la demanat. La informació. Si no li van explicar els riscos i les alternatives, pot tenir raó encara que la tècnica fos correcta. En aquest cas se sol indemnitzar un percentatge del dany, no la totalitat. El que pot fer perdre un bon cas Deixar passar el termini. Si el van atendre a càrrec de la sanitat pública, és d'un any des de la curació o l'estabilització de les seqüeles. A la privada, el més curt que es pot aplicar és de tres anys si el fet va passar a Catalunya i d'un any fora de Catalunya, tot i que el més prudent és reclamar per escrit dins del primer any. Equivocar-se de via o de demandat. A la sanitat pública es reclama a l'Administració i no al metge. A la privada es pot reclamar alhora al metge, a la clínica, a les seves asseguradores i, si el van atendre a través d'una assegurança de salut, a la companyia. Demanar una quantitat sense fonament. La indemnització es calcula normalment amb el barem dels accidents de trànsit com a orientació. Si demana molt més del que el jutge concedeix, pot ser que no li paguin les despeses del judici encara que guanyi en part. No intentar abans arribar a un acord. Des d'abril de 2025, per demandar el metge, la clínica o les seves asseguradores cal haver intentat abans resoldre-ho sense judici, per exemple amb una negociació amb una proposta real o amb una mediació. Sense aquest intent, el jutjat no admet la demanda. Negar-s'hi sense motiu pot perjudicar qui ho fa quan el jutge decideix qui paga les despeses del judici. Abans de decidir El més prudent és encarregar primer un informe de viabilitat a un perit de l'especialitat, amb la història completa. Si conclou que l'actuació va ser correcta, s'estalvia un plet que perdria i les despeses del judici de l'altra part, que sol pagar qui perd. Si conclou que hi va haver un error, aquest informe serà la base de la reclamació i de l'intent d'acord.