Què és la responsabilitat civil i quan s'ha d'indemnitzar?

És l'obligació de reparar el dany que es causa a una altra persona, normalment pagant-li una indemnització. No és un càstig, com la responsabilitat penal, sinó la manera de deixar la víctima com estaria si el dany no s'hagués produït. S'ha d'indemnitzar quan es causa un dany real per no complir un contracte o per actuar amb culpa o negligència. En alguns casos la llei obliga a indemnitzar sense necessitat de provar la culpa, com en els danys que causa un animal o en les lesions d'un accident de trànsit. També es respon dels danys que causen algunes persones que un té al seu càrrec, com ara els fills menors o els empleats.

Alburquerque Abogados

José Manuel Alburquerque

El que hi ha d'haver

  • Una conducta, per fer alguna cosa o per deixar de fer-la, de qui en respon o d'alguna cosa que té al seu càrrec, com ara el seu animal, el seu vehicle o el seu edifici.
  • Un dany real, que es pugui provar i valorar en diners. Sense dany no hi ha indemnització, encara que hi hagi hagut un descuit.
  • Una relació causal entre aquesta conducta i el dany.
  • Un motiu per atribuir-li el dany. Normalment és la seva culpa o negligència. En alguns casos n'hi ha prou amb el risc del que fa o del que té.

D'on neix

  • D'un contracte que no es compleix o es compleix malament, com ara l'encàrrec a un advocat o a una empresa de reformes.
  • D'un dany causat sense contracte per culpa o negligència, com ara l'aigua que arriba al pis de sota per una canonada mal conservada.
  • D'un delicte. Qui és responsable d'un delicte també ho és de reparar els danys que causa. Encara que no hi hagi condemna penal, pot haver d'indemnitzar si en un judici civil es prova la seva culpa.
  • De la llei, que en alguns casos fa respondre sense necessitat de provar la culpa. Responen així el posseïdor d'un animal encara que se li escapi, el propietari dels arbres que cauen en llocs de pas, qui viu en una casa per les coses que en cauen o que se'n llancen, el conductor per les lesions que causa i el fabricant pels danys dels seus productes defectuosos.
  • Dels actes d'altri. Els pares responen dels danys que causen els seus fills menors que tenen sota la seva guarda, les empreses dels que causen els seus empleats en la feina i les escoles dels que causen els seus alumnes menors mentre són sota la vigilància dels professors. Només se n'alliberen si proven que van fer tot el que calia per evitar-ho, cosa que els tribunals admeten poques vegades.

Quan no s'indemnitza o s'indemnitza menys

  • Els riscos normals de la vida no s'indemnitzen. Una ensopegada per un descuit propi o amb un obstacle ben visible no fa responsable ningú.
  • Si la víctima va contribuir a causar el dany, la indemnització es redueix en proporció. Si va ser només culpa seva, no hi ha res a pagar.
  • Fins i tot quan es respon sense culpa, la força major, que és un fet imprevisible o inevitable aliè a qui respon, sol alliberar-lo. Això passa, per exemple, amb el propietari d'un animal.

Si el responsable té una assegurança de responsabilitat civil, l'asseguradora paga per ell fins al límit de la pòlissa. La víctima li pot reclamar directament. A Catalunya s'apliquen aquestes mateixes regles del Codi Civil comú, perquè el Codi Civil de Catalunya no regula amb caràcter general aquesta matèria. El que sí que té és un termini propi per reclamar.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.