David Rovira

David Rovira

Advocat


David Rovira es va graduar en Dret per la Universitat de Barcelona l'any 1992 i posteriorment va completar la seva formació, becat per una firma d'advocats, amb el Màster en Dret de l'Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Compta amb un Executive Development Program per ESADE Business School i va obtenir el Diploma d'Estudis Avançats i la suficiència investigadora. Ha col·laborat en articles i publicacions especialitzades en Dret de societats i ha desenvolupat també activitat docent en Dret mercantil al Col·legi d’Economistes de Catalunya i en institucions com ESADE, ISDE, Universitat Abat Oliba CEU i EADA.

Al llarg de més de trenta anys d'exercici professional ha desenvolupat bona part de la seva carrera a PwC, Deloitte i Cuatrecasas, concentrant la seva pràctica en el Dret mercantil i societari i, de manera molt especial, en fusions i adquisicions. Ha dirigit i participat en nombroses operacions nacionals i internacionals d'adquisició i venda de companyies i actius, processos de due diligence, reestructuracions empresarials i joint ventures, i ha intervingut així mateix en operacions de finançament i refinançament.

La seva pràctica combina l'assessorament transaccional amb l'acompanyament recurrent a societats, grups empresarials i inversors en les seves decisions corporatives i estratègiques. Ha actuat i continua actuant com a assessor legal recurrent i secretari no conseller de companyies nacionals i multinacionals, incloses entitats financeres, i ha exercit com a secretari no conseller del consell d'administració de dos bancs. Assessora així mateix inversors privats en operacions i decisions d'especial rellevància patrimonial i empresarial. Actualment desenvolupa la seva activitat professional a Alburquerque Abogados, on aporta una dilatada experiència en operacions societàries complexes, govern corporatiu, contractació mercantil i processos d'adquisició, inversió i reorganització empresarial.

Publicacions

Una adquisició pot necessitar diversos controls regulatoris abans de poder tancar-se

Una mateixa adquisició pot estar subjecta de manera simultània a diversos controls públics abans de poder tancar-se. Més enllà de l'acord entre comprador i venedor, determinades operacions han de superar el control de concentracions, el règim d'inversions estrangeres i, si escau, el nou control de subvencions estrangeres que distorsionen el mercat interior. No es tracta de règims alternatius, sinó acumulatius i amb lògiques diferents. El resultat pràctic és que una compravenda pot estar perfectament pactada entre les parts i, tanmateix, no poder-se executar fins que s'hagin obtingut determinades autoritzacions o hagin conclòs els procediments regulatoris corresponents. Integrar aquests controls en l'estructura contractual des de l'inici és essencial per gestionar terminis, riscos i, en darrer terme, la mateixa viabilitat de l'operació.

Llegir-ne més

Comprar una empresa a Espanya sent inversor estranger: quan l'operació necessita autorització administrativa

No totes les adquisicions d'empreses a Espanya poden tractar-se com a operacions purament privades entre comprador i venedor. La identitat de l'inversor, el seu país de residència o de titularitat real, el sector d'activitat de l'empresa objectiu, la naturalesa dels actius adquirits i el grau de control que es pretén exercir poden activar mecanismes de supervisió i autorització prèvia d'inversions exteriors. La Llei 19/2003 sobre moviments de capitals i el seu desenvolupament reglamentari, juntament amb règims sectorials específics, han configurat un sistema en què determinades inversions estrangeres directes queden sotmeses a suspensió del règim de liberalització i a autorització administrativa. Detectar aquesta qüestió en la fase inicial de l'operació és essencial, perquè pot condicionar el signing, el closing, les condicions suspensives i les obligacions de cooperació entre les parts.

Llegir-ne més

Com està canviant el control de concentracions i què pot significar per a una operació de M&A

El control de concentracions ha deixat de ser un exercici gairebé mecànic de comparació de quotes de mercat per convertir-se en una anàlisi molt més sofisticada sobre com una operació pot alterar la competència futura. La normativa de defensa de la competència continua partint de llindars de volum de negoci i de quotes, però les autoritats han ampliat el focus cap a qüestions com la competència potencial, la innovació, l'accés a actius estratègics, els efectes en mercats relacionats i la capacitat d'una adquisició per modificar l'estructura competitiva a mitjà i llarg termini. Per a compradors i venedors, identificar el risc de competència en una fase primerenca ja no és un formalisme: pot condicionar el calendari, la documentació contractual, l'assignació de riscos i, en últim terme, la mateixa viabilitat de l'operació.

Llegir-ne més

El preu d'una empresa no sempre es pot fixar en signar: locked box, comptes de tancament i earn-outs

En la compravenda d'empreses, el preu poques vegades és una xifra estàtica fixada d'una vegada i per sempre en el moment de la signatura. La valoració econòmica inicial, basada en hipòtesis sobre deute, caixa, circulant i resultats, no sempre coincideix amb l'import que finalment ha de pagar el comprador. Per gestionar aquesta incertesa, la pràctica utilitza diferents mecanismes contractuals de determinació i ajust del preu, entre els quals destaquen les estructures locked box, els ajustos mitjançant comptes de tancament i els earn-outs. El que en aparença és una qüestió financera es converteix en una peça central de l'arquitectura contractual de l'operació, amb implicacions directes en l'assignació de riscos, en la definició de conceptes econòmics i en la potencial litigiositat posterior.

Llegir-ne més