És el mateix el rènting que el lísing?
No. El lísing, o arrendament financer, és una manera de finançar un bé amb la possibilitat de comprar-lo al final. Una entitat financera l'adquireix, cedeix el seu ús a canvi d'unes quotes i ha de donar a l'usuari una opció de compra quan acaba el contracte. El rènting és un lloguer a mitjà o llarg termini que sol incloure el manteniment i l'assegurança i en què el normal és tornar el bé al final. En el lísing les despeses i els riscos del bé solen ser de l'usuari, mentre que en el rènting els assumeix en bona part l'empresa arrendadora.
Alburquerque Abogados
El lísing
La llei el defineix com el contracte que té per objecte exclusiu cedir l'ús d'un bé, moble o immoble, que l'entitat compra per a això seguint les indicacions del futur usuari, a canvi d'unes quotes periòdiques. Té dos trets obligatoris:
- El bé s'ha de destinar a l'activitat empresarial o professional de l'usuari. Per això és un contracte per a empreses i autònoms.
- El contracte ha d'incloure una opció de compra a favor de l'usuari per a quan acabi. Arribat aquest moment, l'usuari decideix si es queda el bé pagant el preu fixat per a l'opció, que sol anomenar-se valor residual. Fins aleshores, el bé és de l'entitat.
El concedeix normalment un banc o un establiment financer de crèdit. Les quotes estan calculades perquè l'entitat recuperi el que va pagar pel bé, més els interessos. Com que l'entitat només finança, el més habitual és que el contracte posi a càrrec de l'usuari el manteniment, l'assegurança i els riscos del bé. També és habitual que li cedeixi els seus drets davant el proveïdor, perquè sigui l'usuari qui li reclami si el bé té defectes.
El rènting
El rènting no té una llei pròpia. És un arrendament de béns mobles, sobretot vehicles, maquinària i equips, que es regeix pel que s'ha pactat i per les regles generals de l'arrendament del Codi civil. L'empresa de rènting és la propietària del bé i cobra una quota que sol incloure, a més de l'ús, serveis com el manteniment, les reparacions i l'assegurança.
Quan acaba el termini, el normal és tornar el bé o renovar el contracte. Es pot pactar una opció de compra, però no és obligatòria. També el poden contractar els particulars, que aleshores compten a més amb la protecció de les normes de consum.
Les diferències que importen
Abans d'escollir entre un i l'altre convé comparar aquests punts:
- La finalitat. El lísing serveix per finançar un bé amb vista a quedar-se'l. El rènting serveix per usar-lo durant un temps sense les càrregues de la propietat.
- La compra final. En el lísing l'opció de compra ha d'estar al contracte. En el rènting només hi és si es pacta.
- Les despeses i els riscos. En el lísing, les avaries, l'assegurança i la pèrdua del bé corren normalment per compte de l'usuari. En el rènting, la quota sol cobrir el manteniment i l'assegurança.
- Qui el pot contractar. El lísing exigeix destinar el bé a una activitat empresarial o professional. El rènting no.
Els dos s'assemblen en què se signen per un termini que obliga totes dues parts. Cap dels dos es pot deixar abans d'hora sense cost, tret que el contracte ho permeti. El tractament fiscal i comptable de cadascun també és diferent, però aquesta és una altra qüestió.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.