És possible repartir dividends només a un soci?

Com a regla general, no. Quan la junta acorda un dividend, tots els socis el cobren en proporció a la seva participació en el capital. En una societat limitada, els estatuts poden establir una altra regla, per exemple participacions amb dret a un dividend més gran o preferent, però no poden deixar un soci sense cap part en els guanys. Sense una regla així als estatuts, la majoria no pot acordar que cobri només un soci. El que sí que pot fer cada soci és renunciar al seu propi dividend.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

La regla i el que poden canviar els estatuts

Tot soci té dret a participar en el repartiment dels guanys de la societat. En la societat limitada, la llei diu que el dividend es distribueix en proporció a la participació de cada soci en el capital, tret que els estatuts disposin una altra cosa. En la societat anònima, les accions ordinàries cobren en proporció al capital desemborsat, és a dir, pagat, tot i que també es poden crear accions amb un dividend privilegiat.

Els estatuts poden, per tant, apartar-se de la proporció. El més habitual és fer-ho amb participacions privilegiades, que donen dret a un dividend més gran o a cobrar abans que les altres. Amb un dividend preferent pot passar que un any només cobri el seu titular, si el benefici no dona per a més. Aquesta llibertat té límits:

  • No es pot excloure un soci de tota part en els guanys. Un pacte així és nul.
  • No es poden crear participacions amb dret a cobrar un interès, és a dir, una quantitat assegurada hi hagi o no beneficis.
  • Si el privilegi s'introdueix canviant els estatuts d'una societat limitada i afecta els drets individuals d'algun soci, cal el consentiment dels afectats.

Si la junta acorda pagar només a un

Un acord de la majoria que repartegi el dividend a un sol soci, o a uns socis sí i a uns altres no, sense que els estatuts ho permetin, és contrari a la llei. Poden impugnar-lo els socis perjudicats que reuneixin almenys l'1 % del capital i demanar que se'ls pagui la seva part. Qui no arribi a aquest percentatge, que els estatuts poden abaixar, té dret que se l'indemnitzi del dany que li causi l'acord. El termini per impugnar és d'un any, amb excepcions. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.

Una altra cosa és que un soci decideixi no cobrar. Un cop acordat el dividend, cada soci és creditor de la societat per la seva part i hi pot renunciar. És una decisió seva, que la majoria no li pot imposar.

Si tots els socis volen un repartiment diferent per a un any concret, cal com a mínim que l'accepti de manera expressa cada soci que cobrarà menys del que li correspon. El més segur és portar abans la regla als estatuts. Tant la renúncia com el repartiment desigual tenen conseqüències fiscals que cal estudiar a part.

Altres formes de retribuir un soci

Moltes vegades, el que es busca és pagar més al soci que treballa a l'empresa o que hi aporta alguna cosa que els altres no aporten. El dividend no serveix per a això, perquè retribueix el capital. La llei ofereix altres instruments, com la retribució del càrrec d'administrador, si els estatuts la preveuen, o les prestacions accessòries retribuïdes, que són obligacions diferents de l'aportació de capital que els estatuts imposen a un soci a canvi d'una compensació. Cadascun té els seus propis requisits, que són una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.