Es pot reclamar per un error de diagnòstic?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Sí, però no tot error de diagnòstic és una negligència. El metge no s'obliga a encertar sempre, sinó a posar-hi els mitjans adequats. La seva actuació es jutja amb els símptomes i les dades que tenia en cada consulta, no amb el que es va saber després. Hi ha negligència quan, amb aquestes dades, un metge curós hauria demanat altres proves, hauria interpretat bé un resultat o hauria derivat el pacient a l'especialista. Si no es pot saber si un diagnòstic a temps hauria evitat el dany, però el retard li va treure una possibilitat real de curar-se o de rebre un tractament menys agressiu, s'indemnitza aquesta possibilitat perduda. Quan és negligència Sol haver-n'hi en casos com aquests: No es van fer les proves que demanaven els símptomes, com ara un electrocardiograma davant d'un dolor al pit o una prova d'imatge davant d'un bony. Es va interpretar malament un resultat clar, com ara una radiografia amb una fractura visible o una anàlisi molt alterada. Es van passar per alt signes d'alarma o es va donar l'alta a urgències sense descartar una causa greu. No es va derivar a l'especialista quan calia o ningú no va revisar el resultat d'una prova que havia quedat pendent. En canvi, no hi ha negligència si els símptomes eren poc clars o comuns a moltes malalties i es va actuar com ho hauria fet un bon professional amb aquestes dades, encara que el diagnòstic acabés sent un altre. Què es pot cobrar Si es prova que amb un diagnòstic a temps el dany no s'hauria produït, s'indemnitza el dany sencer. Moltes vegades no es pot saber amb seguretat, per exemple en un càncer que potser hauria avançat igualment. Aleshores s'indemnitza la pèrdua d'oportunitat, que és un percentatge del dany segons la probabilitat de curar-se o de sobreviure que es va perdre amb el retard. Per exemple, si el dany complet es valora en 100.000 euros i el jutge conclou, amb els perits, que un diagnòstic a temps donava un 30 % de probabilitats d'evitar-lo, la indemnització seria d'uns 30.000 euros. El que necessita La història clínica completa, amb totes les consultes, les proves i els seus resultats, per reconstruir què se sabia en cada moment. Un perit de l'especialitat que correspongui, que expliqui què hauria fet un metge curós amb aquestes dades i què va canviar el retard. Reclamar a temps. El termini compta des que vostè coneix, o podia conèixer raonablement, el dany, el seu abast i la seva possible relació amb l'assistència que va rebre, normalment quan s'estabilitzen les seqüeles. Si el van atendre a càrrec de la sanitat pública, és d'un any. A la privada, el més curt que es pot aplicar és de tres anys si el fet va passar a Catalunya i d'un any fora de Catalunya, tot i que el més prudent és reclamar per escrit dins del primer any.