Si les seqüeles d'una negligència mèdica triguen a conèixer-se, des de quan compta el termini?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Des que vostè coneix de debò el dany i el seu abast, o els podia conèixer amb els informes que tenia, no des de l'operació ni des dels primers símptomes. Ho ha recordat el Tribunal Suprem en la seva Sentència 182/2026, de 10 de febrer, en el cas d'una nena les lesions neurològiques de la qual van trigar anys a diagnosticar-se amb seguretat. Mentre els informes parlin d'un diagnòstic “possible”, “probable” o de “sospita” i les seqüeles continuïn evolucionant, el termini no comença. Si l'altra part diu que el termini ha passat, és ella qui ha de provar quan va començar. Tot i així, no convé esperar a tenir-ho tot clar, perquè una reclamació per escrit interromp el termini i es pot completar quan es coneguin les seqüeles definitives. El que va dir el Tribunal Suprem Els pares d'una nena van reclamar a l'asseguradora del Servei Andalús de Salut per les lesions neurològiques que va patir en el part, el 2005. El jutjat i l'Audiència van considerar prescrita la reclamació, és a dir, feta fora de termini. Van comptar l'any des d'un informe mèdic de març de 2016 i la reclamació extrajudicial no va arribar fins al juny de 2017. El Suprem va dir que no estava prescrita i va retornar l'assumpte a l'Audiència perquè decidís sobre el fons. Les seves raons van ser aquestes: El termini compta des que l'acció es va poder exercir, com diu l'article 1969 del Codi Civil comú. Una acció que encara no ha nascut no pot prescriure. Perquè el termini comenci, el perjudicat ha de poder conèixer realment l'entitat i l'abast del dany. Cal un diagnòstic afirmat sense reserves i unes seqüeles raonablement estables. Qui al·lega la prescripció ha de provar amb claredat el dia en què va començar el termini, el que els juristes anomenen “dies a quo”. Els dubtes sobre aquest dia no es resolen en contra de qui reclama. Quan importa més Aquesta doctrina pesa sobretot en les lesions neurològiques dels infants, que es van definint amb el seu desenvolupament. També en els danys que evolucionen, com ara algunes malalties degeneratives o les seqüeles que empitjoren amb el temps. Un reconeixement posterior de discapacitat o de dependència pot ser un indici de quan es va consolidar el dany, però no fixa aquesta data de manera automàtica. A Catalunya la regla és semblant. El Codi Civil de Catalunya fa començar el termini quan el perjudicat coneix, o pot conèixer raonablement, els fets en què es basa la seva reclamació i contra qui adreçar-la. Compta, per tant, el que vostè sabia i també el que podia saber amb els informes que tenia. A la sanitat pública, la llei diu expressament que l'any comença amb la curació o amb la determinació de l'abast de les seqüeles. Si l'afectat és un infant, el termini corre igual mentre els seus pares el representin. El que el protegeix és que no comenci fins que el seu diagnòstic i les seves seqüeles siguin ferms. El que convé fer L'asseguradora sol defensar la data més primerenca, normalment la del primer informe que esmenta el problema. Per això, reclami per escrit tan aviat com sospiti que hi va haver un error. Guardi tots els informes ordenats per dates. Si hi ha plet, caldrà reconstruir quan es va saber cada cosa. Si ja va signar un acord o un document de quitança, en principi no cobreix els danys que no es coneixien en signar-lo.