Es pot reclamar per una negligència en el part?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Sí. Poden reclamar la mare i el nadó, cadascun pel seu propi dany, si en el part no es va actuar com exigeix la bona pràctica i això va causar les lesions. Entre els casos més freqüents hi ha les lesions per una mala tècnica en treure el nadó i el retard a detectar que pateix o a fer una cesària, que el pot deixar sense prou oxigen. També es pot reclamar si no es va informar bé la mare dels riscos de la manera de donar a llum que es va triar i de les seves alternatives. Per al nadó, el termini no comença a comptar fins que el diagnòstic és segur i es coneix l'abast de les seqüeles, cosa que pot passar anys després del part. Els casos més habituals La manca de vigilància del benestar del nadó o una mala lectura del monitoratge, amb retard en la cesària. La manca d'oxigen pot causar lesions cerebrals greus, com ara una paràlisi cerebral. La distòcia d'espatlles, quan una espatlla del nadó queda encallada en sortir. Si no es resol bé, pot lesionar els nervis del braç. Una mala tècnica amb fòrceps o ventosa. La manca d'informació. El març de 2026, el Tribunal Suprem va indemnitzar una mare amb una cesària anterior i la seva filla, sense que hi hagués cap error tècnic, perquè no es va explicar bé a la mare el risc de ruptura de l'úter en un part vaginal ni l'alternativa d'una altra cesària. Els va reconèixer el 20 % del dany total. Les lesions cerebrals d'un nadó donen lloc a les indemnitzacions més altes, que poden arribar a diversos milions d'euros, perquè inclouen l'ajuda d'una altra persona i les cures de tota la vida. També s'indemnitza el dany moral dels familiars que s'han de dedicar a cuidar-lo. El termini En les lesions neurològiques, poden passar anys fins que es té un diagnòstic segur i es coneix l'abast de les seqüeles. Els informes que parlen d'un diagnòstic “possible” o “probable” no posen en marxa el termini. Qui al·lega que ja ha transcorregut ha de provar quan va començar. Els dubtes no es resolen en contra del nen. El febrer de 2026, el Tribunal Suprem va considerar presentada a temps una reclamació de 2017 per un part de 2005. Ser menor d'edat no atura el termini mentre els pares el representen, de manera que no esperi que el nen sigui major d'edat. Si el part va ser en un hospital públic, es reclama a l'Administració en el termini d'un any des que es coneix l'abast de les seqüeles. A la sanitat privada hi ha en general tres anys a Catalunya i un fora. El més prudent és reclamar per escrit tan aviat com hi hagi sospites, perquè això interromp el termini i la reclamació es pot ampliar després. La mare té el seu propi termini, que sol començar abans. Les proves Demani com més aviat millor la còpia íntegra de la història del part, amb aquests documents: El registre del part i el partograma, el full on s'anota com avança. El monitoratge, que registra el batec del nadó i les contraccions. El full d'anestèsia i els informes del nounat. A Catalunya només alguns documents es guarden quinze anys i els altres es poden destruir als cinc anys de l'alta, de manera que no esperi a conèixer totes les seqüeles per demanar-los. Amb aquests documents, un perit obstetre podrà dir si hi va haver un error i si va causar les lesions. Abans de demandar per la via civil, la llei exigeix des del 2025 intentar un acord.