Si no em van informar dels riscos d'una operació o d'un tractament, puc reclamar?
Sí. Abans d'una operació o d'un tractament, el metge li ha d'explicar per a què serveix, en què consisteix, quins riscos té i quines alternatives hi ha. Per cobrar, en general cal que es produís un risc del qual no el van informar, que li causés un dany i que, ben informat, vostè hagués pogut decidir una altra cosa. Segons una sentència del Tribunal Suprem de març de 2026, en aquest cas no es paga una quantitat fixa, sinó un percentatge del dany total que depèn de la probabilitat que hagués triat una altra opció. Si a més hi va haver un error en la manera d'operar-lo o de tractar-lo, s'indemnitza tot el dany que va causar aquest error.
Alburquerque Abogados
José Manuel AlburquerqueQuè li han d'explicar
La informació ha de ser veraç i comprensible i li ha de permetre triar entre les opcions que hi hagi. Abans de demanar-li la signatura, el metge també li ha d'explicar les contraindicacions, els riscos probables i els que depenen de la seva situació personal, com ara l'edat o altres malalties. A la pràctica es discuteixen sobretot aquests punts:
- En una operació, en una prova o un tractament invasius i, en general, quan hi ha riscos importants, el consentiment s'ha de donar per escrit. En els altres casos n'hi ha prou que sigui verbal, tot i que el que s'ha explicat ha de quedar anotat a la història clínica.
- Li han d'explicar els riscos típics d'aquella intervenció, també els poc freqüents si són greus. No cal explicar els imprevisibles o extraordinaris.
- Si vostè diu que no el van informar, normalment és el metge o el centre qui ha de demostrar que sí que ho va fer.
- Només es pot prescindir d'informar-lo en casos excepcionals, com ara una urgència greu en què no és possible demanar-li l'autorització.
Com es calcula la indemnització
Si el metge va actuar bé en l'aspecte tècnic, el dany físic no es deu a un error en l'operació o el tractament. El que s'indemnitza aleshores és la possibilitat que vostè va perdre de decidir una altra cosa, el que els tribunals anomenen pèrdua d'oportunitat. El Tribunal Suprem ho va aplicar en la sentència 374/2026, de 10 de març, a una dona que ja havia tingut una cesària i que van assistir en un part vaginal sense explicar-li bé els riscos ni l'alternativa de programar una altra cesària. El risc de ruptura de l'úter era d'entre el 0,32 % i el 0,47 %, enfront d'un 0,03 % aproximadament amb la cesària. L'úter es va trencar i la filla va patir una lesió cerebral greu. El jutjat i l'Audiència havien concedit una quantitat fixa per dany moral, 10.000 euros. El Suprem la va substituir pel 20 % del dany total, que és la probabilitat, segons la seva estimació, que la mare, ben informada, hagués triat la cesària. Van ser 200.000 euros per a la filla i 1.077,96 euros per a la mare, més interessos.
Per fixar el percentatge es té en compte la gravetat del risc que no es va explicar, les alternatives que hi havia, si la intervenció era necessària o voluntària i la probabilitat que vostè l'hagués rebutjada. En la medicina voluntària, com ara l'estètica, aquesta pèrdua sol pesar més, perquè el pacient podia no operar-se. Si gairebé qualsevol pacient hauria acceptat igualment la intervenció, el percentatge serà baix. Quan no hi ha un dany físic rellevant, alguns tribunals han reconegut un dany moral per la sola manca d'informació, sobretot en la medicina voluntària o estètica, tot i que no es pot donar per fet.
Com reclamar
- Demani la còpia de la seva història clínica, amb els fulls de consentiment. A Catalunya es conserven com a mínim quinze anys.
- Encarregui a un perit mèdic que valori si la informació va ser suficient i si a més hi va haver algun error.
- Si el van atendre a la sanitat pública, presenti una reclamació de responsabilitat patrimonial a l'Administració dins de l'any següent a la curació o l'estabilització de les seqüeles. A la privada, reclami per escrit al metge, a la clínica i a les seves asseguradores com més aviat millor, si és possible dins del primer any. Abans de demandar-los, la llei exigeix des del 2025 intentar un acord, per exemple amb una proposta de negociació per escrit.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.