Si vaig signar el consentiment informat, puc reclamar igualment?
Sí, en molts casos. Amb la seva signatura vostè accepta els riscos que se li van explicar, sempre que l'actuació es faci bé, però no els errors del metge ni els riscos que no se li van explicar. A més, un imprès genèric, que no reculli els riscos propis del seu cas ni les alternatives, o un que li donessin a signar sense temps per pensar-s'ho, pot no ser suficient per demostrar que el van informar bé. El que en principi no s'indemnitza és un risc ben explicat que es produeix sense que ningú s'equivoqui.
Alburquerque Abogados
José Manuel AlburquerqueQuan pot reclamar encara que signés
- Si hi va haver un error en l'operació, en el tractament o en el seguiment posterior. El consentiment no cobreix la mala praxi.
- Si el dany ve d'un risc que no figurava en el document ni se li va explicar de paraula.
- Si el document era un imprès igual per a tothom, sense els riscos lligats a la seva situació personal, com ara l'edat o altres malalties, ni les alternatives que tenia.
- Si l'hi van donar a signar sense temps per llegir-lo i preguntar, per exemple minuts abans d'entrar al quiròfan, o sense que ningú l'hi expliqués.
- Si li van fer una cosa diferent de la que va consentir, tret que sorgís una urgència que no permetia demanar-li permís.
Què es cobra en cada cas
Si hi va haver un error tècnic, s'indemnitza tot el dany que va causar. Si la fallada va ser només d'informació, els tribunals solen indemnitzar-la com a pèrdua d'oportunitat, que és la possibilitat que vostè va perdre de decidir una altra cosa. Es paga un percentatge del dany total segons la probabilitat que, ben informat, hagués rebutjat la intervenció o triat una altra opció. Si el risc estava ben explicat i es va produir sense cap error, la signatura demostra que vostè el va acceptar i en principi no hi ha indemnització.
Què cal revisar en el document
Demani'n una còpia, perquè forma part de la seva història clínica. A Catalunya els fulls de consentiment es conserven com a mínim quinze anys. Fixi's en aquests punts:
- La data i, si hi consta, l'hora de la signatura, comparades amb les de la intervenció.
- Si esmenta el risc que es va produir i els propis del seu cas.
- Si explica les alternatives i què passava si no s'operava o no es tractava.
- Si porta el nom i la signatura del metge que el va informar.
El document signat és la principal prova que té el centre per demostrar que el va informar. El que es discuteix aleshores és si el seu contingut i l'explicació que el va acompanyar eren suficients, cosa que el jutge valora sovint amb l'ajuda d'un perit. La llei exigeix una informació veraç, comprensible i adequada al seu cas. Una signatura no la substitueix.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.