Com demano la meva història clínica i què faig si no me la donen?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Demani-la per escrit i amb justificant al servei d'atenció al pacient de l'hospital o del centre, o al mateix metge si és una consulta privada. Té dret a una còpia i la primera és gratuïta, encara que la vulgui per reclamar. El centre ha de respondre en un mes, termini que pot allargar dos mesos més si la petició és complexa. Si no l'hi donen, pot reclamar davant l'autoritat de protecció de dades o demanar al jutge que n'ordeni el lliurament abans del plet. Com demanar-la Per escrit, al servei d'atenció al pacient o a la ciutadania, amb una còpia del seu document d'identitat. Molts centres tenen un formulari propi. No ha d'explicar per a què la vol. Demani la còpia íntegra de tots els processos, amb les proves d'imatge, els fulls d'infermeria, els registres d'anestèsia i de part, els consentiments signats i els informes d'alta. Si no ho concreta, li poden donar només els informes principals. Presenti la petició al registre del centre o per un altre mitjà que deixi constància de la data. Guardi el justificant, perquè el termini per respondre compta des d'aquell dia. Una altra persona la pot demanar en nom seu si acredita que el representa, per exemple amb una autorització signada per vostè. Si l'atenen a la sanitat pública catalana, a La Meva Salut pot veure part dels seus informes, però no la història completa. El que li han de donar La primera còpia és gratuïta, també si la vol per reclamar al metge. Així ho va dir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 2023. Per les següents li poden cobrar un preu raonable. Si la necessita per entendre la seva història o comprovar que és exacta i completa, pot exigir còpia dels documents sencers i no d'un resum. Poden quedar fora les dades d'altres persones i les anotacions subjectives, que són les impressions personals que el professional apunta i que es pot reservar. Si el pacient ha mort, la poden demanar les persones vinculades a ell per raons familiars o de fet, llevat que ho hagués prohibit expressament. No se'ls dona el que afecti la seva intimitat, les anotacions subjectives ni el que perjudiqui altres persones. El centre l'ha de conservar. A Catalunya, els documents més importants, com ara els consentiments, els informes d'alta i de les operacions, el registre del part i les dades de l'anestèsia, es guarden com a mínim quinze anys des de l'alta. La resta es pot destruir passats cinc anys, així que no esperi a demanar-la. Si no l'hi donen o hi falta alguna cosa Reclami davant l'autoritat de protecció de dades. Si és un centre públic de Catalunya, com ara un hospital de l'ICS o d'un consorci públic, o un centre privat que el va atendre a càrrec de la sanitat pública catalana, davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Si és una clínica o una consulta privada on va anar pel seu compte o amb la seva assegurança de salut, davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. Demani al jutge que n'ordeni el lliurament abans de demandar. La llei preveu expressament aquest tràmit previ al plet, que s'anomena diligència preliminar. Si el plet ja ha començat, el seu advocat pot demanar al jutge que obligui el centre a aportar el que hi falti. En una reclamació a la sanitat pública, la història forma part de l'expedient. Una història que no apareix o que és incompleta sol jugar en contra del centre en el judici. Mentre espera la còpia, el termini per reclamar continua corrent. Si se n'acosta el final, reclami per escrit sense esperar a tenir-la.