Quan s'aplica el dret civil català a una herència?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Si el difunt era espanyol, quan en morir tenia el veïnatge civil català, encara que visqués en una altra part d'Espanya. El veïnatge no depèn només d'on es viu. Es té per néixer de pares amb veïnatge català, o s'adquireix vivint a Catalunya dos anys i declarant-ho, o deu anys seguits sense declarar el contrari. Si el difunt era estranger i vivia a Catalunya, s'aplica en principi la llei catalana, llevat que en el seu testament triés la llei de la seva nacionalitat. Com es té el veïnatge català Per naixement, si els pares el tenien. Si cadascun en tenia un de diferent, li poden atribuir qualsevol dels dos en els sis mesos següents al naixement. Si no ho fan, la llei decideix quin té. Per residència, vivint a Catalunya dos anys seguits i declarant davant el Registre Civil que es vol tenir. O vivint-hi deu anys seguits sense declarar el contrari. El matrimoni no el canvia, però cada cònjuge pot optar pel veïnatge de l'altre. L'estranger que obté la nacionalitat espanyola tria el veïnatge en aquell moment, per exemple el del lloc on viu. En cas de dubte, es té el del lloc de naixement. Dos exemples Una persona de pares catalans que viu a Madrid des de fa més de deu anys té veïnatge civil comú, llevat que declarés al Registre Civil que volia conservar el veïnatge català. La seva herència es regeix pel Codi Civil comú. Una persona de pares aragonesos que viu a Barcelona des de fa trenta anys té veïnatge català si no va declarar el contrari. El que convé saber Si un espanyol amb veïnatge català vivia en un altre país, en principi s'aplica la llei d'aquell país. Si en el seu testament va triar la llei espanyola, s'aplica la catalana. El testament fet d'acord amb la llei del veïnatge que es tenia en fer-lo continua sent vàlid encara que aquest canviï després. Però les llegítimes s'ajusten a la llei que regeixi l'herència. Si l'herència d'un espanyol es regeix per la llei espanyola, els drets que la llei dona al vidu es regeixen per la llei que regula els efectes del seu matrimoni, que pot ser una altra. Es respecten sempre les llegítimes dels fills. En els altres casos, per la llei de l'herència. Una sola llei regeix tota l'herència, siguin on siguin els béns.