Què és l'earn-out en la venda d'una empresa?

És la part del preu d'una empresa que no es fixa ni es paga en signar, perquè depèn dels resultats que l'empresa obtingui després de la venda, durant un o diversos anys. Si s'assoleixen els objectius pactats, com ara una xifra de vendes o de benefici, el comprador paga aquest import addicional. Si no s'assoleixen, no el paga o en paga menys. Serveix per acostar el que demana el venedor i el que el comprador està disposat a pagar quan no coincideixen en les seves previsions sobre el negoci. El seu punt feble és el mesurament del resultat, que depèn de com es calculi i de qui dirigeixi l'empresa mentrestant, per la qual cosa la redacció de la clàusula ho decideix gairebé tot.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Com funciona

El preu es divideix en dues parts. Una és fixa i es paga normalment en el tancament. L'altra, l'earn-out, es paga més tard i només si es compleixen els objectius. El contracte ha de fixar aquests elements:

  • L'indicador que es mesura, que sol ser la xifra de vendes, el benefici o l'EBITDA, que és el benefici abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions.
  • El període de mesurament, normalment un o diversos exercicis posteriors a la venda.
  • La fórmula que converteix el resultat en diners, sovint amb un import màxim.
  • Com es calcula, quan es paga i qui decideix si les parts no es posen d'acord, que sol ser un expert independent.

És freqüent quan el venedor continua dirigint l'empresa durant un temps, perquè li interessa que el negoci vagi bé després de vendre'l.

Els riscos per a cada part

Per al venedor, el risc és que el comprador, que ja controla l'empresa, prengui decisions que redueixin el resultat durant el període de mesurament. Ho pot fer, per exemple, carregant-li despeses del seu grup, canviant els criteris comptables o desviant clients a una altra de les seves societats. Per al comprador, el risc és el contrari quan el venedor continua al capdavant, perquè pot buscar resultats ràpids a costa del futur, per exemple retallant inversions necessàries.

Si el comprador impedeix deliberadament que s'assoleixin els objectius, el venedor pot invocar la regla del Codi civil que dona per complerta la condició quan qui ha de pagar n'impedeix voluntàriament el compliment. Però aquesta intenció és difícil de provar, de manera que la protecció real és en el contracte.

Què convé pactar

Per evitar conflictes, el contracte hauria de regular, entre altres coses, el següent:

  • La definició de l'indicador, les normes comptables amb què es calcula i com es tracten les despeses i els ingressos extraordinaris.
  • Com es gestionarà l'empresa durant el període de mesurament i quines decisions necessiten l'acord del venedor.
  • La informació que rebrà el venedor per comprovar el càlcul.
  • Què passa si el comprador ven l'empresa, la fusiona o en canvia l'activitat abans que acabi el període, per exemple que l'earn-out es pagui llavors.
  • Les garanties del pagament, com ara un aval bancari.

Convé, a més, que el càlcul no quedi en mans d'una sola de les parts. El tractament fiscal de l'earn-out és una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.