Quin és el termini per convocar una junta extraordinària en una SL?
Entre la convocatòria i el dia de la junta han de passar, com a mínim, quinze dies, tant si la junta és extraordinària com si és ordinària. És un mínim legal que els estatuts de la societat limitada (o SL) no poden escurçar i que puja a un mes si la junta ha de decidir una fusió o una escissió. Quan la convocatòria es comunica a cada soci, que és el que és habitual, el termini es compta des del dia en què s'envia l'anunci a l'últim d'ells i no des que el rep. La convocatòria s'ha de fer a més pel mitjà que fixin els estatuts o, si no diuen res, la llei. Si fallen el termini o el mitjà, els acords de la junta es poden impugnar.
Alburquerque Abogados
Com es compten els quinze dies
La llei exigeix que entre la convocatòria i la data prevista per a la reunió hi hagi un termini d'almenys quinze dies a la societat limitada i d'un mes a l'anònima. No distingeix entre la junta ordinària i l'extraordinària. Si els estatuts fixen un termini més llarg, s'aplica aquest.
Si la convocatòria es publica, el termini comença el dia de la publicació i, si es publica en dos mitjans, el més prudent és comptar-lo des de l'última. Si es comunica individualment a cada soci, comença el dia en què es remet l'anunci a l'últim d'ells. La data en què cada soci el rep no compta.
El criteri de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, que resol els recursos contra les decisions dels registradors mercantils, és que el dia de l'enviament compta com el primer i el dia de la junta queda fora. Així, si l'últim anunci s'envia l'1, la junta es pot celebrar a partir del dia 16. Es compten tots els dies, també els festius. Un sol dia de menys és suficient perquè la junta no estigui ben convocada, de manera que convé deixar algun dia de marge.
Les juntes amb regles pròpies
Algunes juntes tenen la seva pròpia regla:
- Si la demanen socis que representin almenys el 5 % del capital, els administradors l'han de convocar perquè se celebri dins dels dos mesos següents al requeriment notarial.
- Si la societat es troba en alguna de les causes de dissolució que fixa la llei, els administradors l'han de convocar en el termini de dos mesos. Si no ho fan, responen personalment dels deutes de la societat posteriors a aquesta causa.
- Si ha de decidir una fusió o una escissió, la convocatòria s'ha de fer amb un mes d'antelació com a mínim, també a la societat limitada. En aquestes operacions, en la transformació i en les altres modificacions estructurals, el projecte s'ha de publicar a la pàgina web de la societat o dipositar-se al Registre Mercantil almenys un mes abans de la junta. Res d'això no cal quan l'acord s'adopta en junta universal i per unanimitat.
- Si tots els socis són presents o representats i accepten per unanimitat reunir-se, la junta és universal i no necessita convocatòria ni termini.
El mitjà pel qual es convoca
Serveix de poc respectar el termini si la convocatòria no es fa pel mitjà que correspon. Si els estatuts no diuen res i la societat no té una pàgina web inscrita al Registre Mercantil, l'anunci s'ha de publicar al Butlletí Oficial del Registre Mercantil i en un dels diaris de més circulació de la província. Per això gairebé tots els estatuts preveuen una comunicació individual i escrita a cada soci, que la llei admet si assegura que tots la reben.
El mitjà que fixin els estatuts és obligatori. Segons la mateixa Direcció General, s'ha d'observar estrictament i no es pot substituir per un altre. Si els estatuts només preveuen la carta certificada, un correu electrònic no serveix encara que el soci el llegeixi. Aquests són els seus criteris sobre els mitjans més utilitzats:
- El correu electrònic val quan els estatuts el preveuen amb algun sistema que permeti provar l'enviament i la recepció, com la confirmació de lectura.
- El burofax amb acusament de rebuda s'admet com a equivalent a la carta certificada amb acusament de rebuda, però només si s'envia per Correus.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.