Quina diferència hi ha entre el nom comercial i una marca?
La marca distingeix en el mercat els productes o els serveis d'una empresa. El nom comercial identifica la pròpia empresa en el mercat i la distingeix de les que es dediquen a activitats iguals o semblants. Tots dos es registren a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, amb les mateixes taxes i per deu anys renovables. Tots dos donen al seu titular un dret exclusiu a tot Espanya. Cap dels dos és la denominació social, que és el nom amb què una societat està inscrita al Registre Mercantil i que, per si sola, no impedeix que un altre registri aquest nom com a marca.
Alburquerque Abogados
Què distingeix cadascun
La marca respon a què es ven. És el signe que el client veu en el producte o associa al servei. El nom comercial respon a qui ho ven. És el nom amb què l'empresa es presenta davant els seus clients, per exemple en la seva publicitat, al seu web o al rètol del seu establiment. Pot ser el nom d'una persona, una raó social, una denominació de fantasia o al·lusiva a l'activitat, un anagrama o un logotip.
Poden coincidir o no. Una empresa pot tenir un nom comercial i vendre sota diverses marques. També pot registrar un mateix signe com a marca i com a nom comercial.
En la resta, la llei els tracta quasi igual:
- Tots dos se sol·liciten a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, per classes de productes, de serveis o d'activitats, amb el mateix procediment i les mateixes taxes.
- Tots dos duren deu anys des de la sol·licitud i es renoven per períodes de deu anys.
- Tots dos donen un dret exclusiu a tot Espanya i permeten oposar-se al registre de signes posteriors que puguin confondre's amb ells.
Registrar el nom comercial no és obligatori, però és el registre el que dona el dret exclusiu. La diferència més visible és fora d'Espanya. Existeixen una marca de la Unió Europea i un registre internacional de marques, però no un nom comercial de la Unió Europea, de manera que qui vulgui protegir el seu nom en altres països haurà de registrar-lo normalment com a marca.
La denominació social és una altra cosa
La denominació social és el nom oficial de la societat. Figura als seus estatuts i al Registre Mercantil, amb la indicació de la seva forma, com “Societat Limitada” o les seves sigles. Identifica la societat com a persona jurídica en els seus contractes i en les seves relacions amb l'Administració. Per constituir la societat cal un certificat del Registre Mercantil Central que acrediti que aquesta denominació no figura ja registrada.
Aquest control només compara la denominació amb les d'altres societats i entitats. No comprova si coincideix amb una marca o amb un nom comercial registrats, tret que siguin renomenats, és a dir, coneguts per una part significativa del públic al qual s'adrecen. A la inversa, l'Oficina Espanyola de Patents i Marques tampoc no denega per compte seva una marca per coincidir amb la denominació d'una societat.
Per què importa la diferència
Els dos registres funcionen per separat i això té conseqüències:
- Tenir la societat inscrita amb un nom no impedeix que un altre el registri com a marca o com a nom comercial. Per oposar-s'hi, la societat hauria de provar l'ús o el coneixement notori d'aquest nom en el conjunt d'Espanya, a més del risc de confusió.
- El titular d'una marca anterior pot prohibir que un altre faci servir com a nom comercial o com a denominació social un signe igual o que pugui confondre's amb aquesta.
- Si una sentència per violació d'una marca obliga una societat a canviar la seva denominació i no ho fa en un any, la societat queda dissolta de ple dret.
Per això, en triar el nom d'una societat o d'un negoci convé comprovar alhora que la denominació està lliure al Registre Mercantil Central i que no hi ha marques ni noms comercials anteriors iguals o semblants. També convé registrar com a marca o com a nom comercial el signe amb què es treballarà.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.