Quines empreses estan obligades a auditar-se?
Hi estan obligades les societats que durant dos exercicis seguits superen, en el tancament de cadascun, almenys dos d'aquests tres límits. Són un actiu de 2.850.000 euros, una xifra de negoci de 5.700.000 euros i una mitjana de 50 treballadors. A més, algunes empreses s'han d'auditar sempre per la seva activitat, com les societats cotitzades, els bancs i les asseguradores. També ho han de fer els grups que presenten comptes consolidats i les empreses que reben subvencions o contracten amb el sector públic per més de 600.000 euros en un exercici, amb les condicions que fixa la norma.
Alburquerque Abogados
Per la mida
La regla de la llei és que els comptes de tota societat de capital els revisa un auditor. L'excepció, que a la pràctica arriba a les societats petites, és per a les que durant dos exercicis consecutius, és a dir, dos anys comptables seguits, compleixen a la data de tancament de cadascun almenys dues d'aquestes tres condicions:
- Que el total de l'actiu no superi els 2.850.000 euros.
- Que l'import net de la xifra anual de negoci, és a dir, de les vendes i els ingressos de l'activitat, no superi els 5.700.000 euros.
- Que el nombre mitjà de treballadors durant l'exercici no sigui superior a 50.
Dit a l'inrevés, la societat queda obligada quan supera dos dels tres límits al tancament de dos exercicis seguits. Superar-ne només un no obliga. Per exemple, una societat exempta que supera dos límits al tancament de 2025 i de nou al tancament de 2026 ha d'auditar ja els comptes de 2026. Per deixar d'estar obligada ha de tornar a complir les condicions durant dos exercicis seguits.
En el primer exercici des de la constitució de la societat o des de la seva transformació o fusió, només es mira el tancament d'aquest exercici. La societat queda exempta si aleshores compleix dues de les tres condicions.
Aquests imports no s'han de confondre amb els que permeten presentar balanç abreujat, que són diferents. La mateixa regla de la mida s'aplica, en general, a les altres entitats que han de formular comptes anuals, encara que no siguin societats de capital.
Per l'activitat, les ajudes públiques o el grup
Hi ha empreses que s'han d'auditar encara que no superin aquests límits:
- Les que emeten valors admesos a negociació en mercats secundaris oficials, com la borsa, o en sistemes multilaterals de negociació i les que emeten obligacions en oferta pública.
- Les que es dediquen de manera habitual a la intermediació financera, com els bancs i les empreses de serveis d'inversió. També les asseguradores, els fons de pensions i les seves gestores.
- Les que en un exercici reben subvencions o ajudes amb càrrec a pressupostos públics o a fons de la Unió Europea per més de 600.000 euros en total. Han d'auditar els comptes d'aquest exercici i els dels exercicis en què executin les inversions o les operacions subvencionades.
- Les que en un exercici celebren contractes amb el sector públic per més de 600.000 euros en total, si aquesta xifra suposa més de la meitat de la seva xifra anual de negoci. Han d'auditar els comptes d'aquest exercici i els del següent.
- Les societats dominants d'un grup obligades a formular comptes consolidats, que són els comptes conjunts del grup. Per aquesta causa han d'auditar els comptes del grup.
El nomenament de l'auditor
En la societat obligada, la junta ha de nomenar l'auditor abans que acabi l'exercici que s'ha d'auditar, per un període inicial d'entre tres i nou anys. Si no el nomena, els administradors o qualsevol soci poden demanar al registrador mercantil que el designi. Com que els límits es miren al tancament, a la societat que prevegi superar-los per segon any li convé nomenar-lo abans.
Els comptes que s'havien d'auditar no es poden dipositar al Registre Mercantil sense l'informe de l'auditor. El mateix passa quan hi ha un auditor inscrit, encara que el seu nomenament fos voluntari.
Una altra qüestió és l'auditoria que, en una societat no obligada, poden demanar al registrador mercantil els socis que representin almenys el 5 % del capital.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.