En quins casos escau el recurs de cassació?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Hi cap, en general, contra les sentències amb què l'Audiència Provincial resol una apel·lació. Serveix per discutir com s'ha aplicat la llei, no per revisar els fets ni les proves, llevat d'un error evident. A més, el recurs ha de tenir interès cassacional, és a dir, que la sentència contradigui la doctrina del Tribunal Suprem, que les audiències resolguin la qüestió de manera diferent o que no hi hagi doctrina del Suprem sobre la norma aplicada. Des de la reforma del 2023 ja no s'arriba al Suprem només perquè el plet sigui de molts diners. Si la sentència és d'una audiència catalana i el recurs es basa en el dret civil català, no el resol el Suprem sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Contra quines sentències hi cap La cassació és un recurs extraordinari, no una tercera instància en què es torni a jutjar el cas. Davant el Suprem hi cap contra les sentències amb què l'Audiència Provincial resol una apel·lació quan les dicten diversos magistrats. Per això, en general, no arriben al Suprem els plets tramitats com a judici verbal per raó de la quantitat reclamada, que avui són els de fins a 15.000 euros, perquè la seva apel·lació la resol un sol magistrat de l'Audiència. El recurs es presenta davant la mateixa Audiència dins dels vint dies hàbils següents a la notificació de la seva sentència. S'ha de basar en la infracció d'una norma, sigui de les que regulen el plet o de les que decideixen el fons de l'assumpte. Els fets que l'Audiència va donar per provats i la valoració de les proves no es poden discutir, llevat d'un error evident que es pugui comprovar només mirant l'expedient. L'escrit té, a més, requisits de forma molt estrictes, entre els quals un límit d'extensió. Si no els compleix, el Suprem no admet el recurs sense entrar en el fons. Contra aquesta decisió no hi cap recurs. Què és l'interès cassacional Llevat d'una excepció, el recurs només s'admet si té interès cassacional. La llei l'aprecia en aquests casos: Quan la sentència s'oposa a la doctrina del Tribunal Suprem. Quan les audiències provincials resolen la mateixa qüestió de manera contradictòria. Quan la sentència aplica normes sobre les quals el Suprem encara no ha fixat doctrina. El Suprem també pot apreciar un interès cassacional notori, quan la qüestió té un interès general perquè la llei s'interpreti de manera uniforme. L'excepció són les sentències dictades en els plets sobre drets fonamentals, com l'honor o la intimitat, que es poden recórrer en cassació encara que no tinguin interès cassacional. Si es discuteix dret civil català Si la sentència la va dictar una audiència de Catalunya i el recurs es basa en la infracció de normes del dret civil català, encara que n'al·legui també d'altres, el resol la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És el que passa en molts plets sobre herències, compravendes, propietat horitzontal o relacions de veïnatge, que es regeixen pel Codi civil de Catalunya. Una llei catalana del 2012 regula aquest recurs i fixa aquests casos d'interès cassacional: Que la sentència contradigui la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Que no hi hagi jurisprudència d'aquest tribunal sobre la norma aplicada, sigui quina sigui la seva antiguitat. Tampoc aquí no hi ha una quantia mínima.