Quan és obligatori el MASC?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Des del 3 d'abril de 2025, abans de presentar la majoria de les demandes civils i mercantils cal haver intentat un mitjà adequat de solució de controvèrsies, el MASC, que és qualsevol forma seriosa de buscar un acord sense jutge, com ara una negociació per escrit, una mediació o una conciliació. És un requisit perquè el jutjat admeti la demanda, de manera que l'ha de complir i provar qui demanda, sigui un particular o una empresa i sigui quina sigui la quantitat que reclama. S'exigeix, per exemple, per reclamar un deute, demanar una indemnització, desnonar un llogater o dividir un bé que es té a mitges. No cal, entre altres casos, per demanar que es compleixi una sentència, per a les mesures cautelars que es demanen abans de demandar o per recuperar una cosa de la qual l'han desposseït. En quins assumptes s'exigeix La Llei Orgànica 1/2025 l'exigeix amb caràcter general en els assumptes civils i mercantils, abans de presentar la demanda que inicia un judici, sigui el judici ordinari o el verbal, pel qual es tramita també el desnonament, o un dels processos especials que regula la llei. Només afecta les demandes presentades des del 3 d'abril de 2025. No depèn de la quantitat, de manera que també cal fer-ho en les reclamacions de fins a 2.000 euros, les que es poden presentar sense advocat ni procurador. Els tribunals no es posen d'acord sobre si cal abans d'un monitori, el procediment pensat per reclamar deutes de diners. A Barcelona és criteri acordat pels lletrats de l'Administració de Justícia, que tramiten els monitoris als jutjats, que l'intent s'ha de fer abans de presentar-lo. No s'aplica als conflictes laborals, al procés penal ni als concursos de creditors. Tampoc quan una de les parts és una Administració o una altra entitat del sector públic, ni en els assumptes que la llei no deixa a la lliure decisió de les parts. Qui ho ha de fer La càrrega és de qui demanda. Abans de presentar la demanda s'ha d'haver intentat la negociació, normalment amb una invitació a l'altra part. A la demanda ha d'explicar com va anar l'intent i aportar-ne la prova. No cal arribar a un acord. N'hi ha prou d'intentar-ho de debò i de poder-ho demostrar. A Barcelona és criteri acordat per les seccions civils de l'Audiència Provincial que n'hi ha prou de convidar per escrit l'altra part a negociar de bona fe sobre un assumpte concret i de provar que va rebre la invitació. Un simple requeriment de pagament que anuncia la demanda no serveix. El demandat no ha de fer cap intent per defensar-se. A Barcelona és criteri acordat pels lletrats de l'Administració de Justícia que tampoc no cal per a la reconvenció, que és la demanda que el demandat presenta al seu torn contra el demandant en el mateix plet. Quan no cal La llei enumera els casos en què no s'exigeix. Els més freqüents són aquests: La demanda executiva, amb la qual es demana al jutjat que faci complir una sentència, un acord aprovat pel jutge o una escriptura davant notari que ho permeti. Les mesures cautelars que es demanen abans de la demanda per assegurar el resultat del plet i les diligències preliminars, que serveixen per preparar el judici. El judici ràpid per recuperar la possessió d'una cosa de la qual l'han desposseït, també la d'un habitatge ocupat il·legalment. Els plets sobre drets fonamentals, com ara l'honor o la intimitat, sobre filiació i sobre mesures de suport a persones amb discapacitat. Si dubta de si el seu cas és una excepció, el més prudent és fer l'intent, perquè, si el jutjat entén que calia, no admetrà la demanda.