Què es fa en un acte de conciliació?

És una compareixença davant el lletrat de l'Administració de Justícia del jutjat o davant el jutge de pau, en què les parts d'un conflicte civil intenten arribar a un acord per evitar un plet. Qui la va demanar explica què reclama, l'altra part respon i qui la presideix intenta apropar-les, però no decideix qui té raó. Si es posen d'acord, el que han pactat es pot fer complir al jutjat com una sentència. Si no, es fa constar que l'acte va acabar sense acord. No cal advocat ni procurador.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Com es demana

Es demana amb un escrit adreçat al jutjat del domicili de la persona amb qui es busca l'acord, a la qual la llei anomena requerit. Els jutjats tenen impresos per fer-ho. L'escrit recull el següent:

  • Les dades de qui la demana i les del requerit, amb el domicili on se'l pot citar.
  • El que es demana, explicat amb claredat i precisió, perquè l'acord s'intentarà sobre aquesta qüestió.
  • Si es vol, els documents que donen suport a la petició, com ara el contracte o les factures.

La tramita el lletrat de l'Administració de Justícia, que dirigeix l'oficina del jutjat. És el de la secció civil del tribunal d'instància, que és com s'anomenen avui els antics jutjats de primera instància, o el de la secció mercantil si l'assumpte és d'aquesta matèria. Si el requerit viu en un municipi que no és seu d'un tribunal d'instància i la quantia és petita, la tramita el jutge de pau.

No s'admet en els assumptes en què intervenen una Administració pública, un menor o una persona amb mesures de suport per raó de la seva discapacitat, ni sobre matèries que no es poden pactar.

Com es desenvolupa

Si admet la sol·licitud, el lletrat o el jutge de pau cita les dues parts. Entre la citació i l'acte han de passar almenys cinc dies. La llei preveu que l'acte se celebri com a màxim deu dies després d'admesa la sol·licitud. Cada part hi pot anar personalment o representada per un procurador. Si vol, hi pot anar amb el seu advocat. L'acte segueix aquest ordre:

  • Qui va demanar la conciliació exposa què reclama i les seves raons. Pot presentar documents.
  • El requerit respon el que consideri convenient i també pot presentar documents.
  • Si no es posen d'acord, el lletrat o el jutge de pau intenta apropar-ne les postures. No decideix qui té raó ni dicta cap resolució sobre el fons.
  • S'estén acta del resultat, amb acord o sense. Si és possible, la compareixença s'enregistra.

Què val el que s'ha acordat

Si hi ha acord, l'acta i la resolució que el fa constar permeten demanar al jutjat que el faci complir, igual que una sentència. A altres efectes, el que s'ha pactat val com un contracte signat en document públic. Només es pot impugnar per les causes que invaliden un contracte, com ara l'engany. La demanda per fer-ho s'ha de presentar dins dels quinze dies següents a l'acte.

Des del 2025, la conciliació és també una de les maneres d'intentar l'acord que la llei exigeix, en general, abans de demandar. A més, es pot fer davant notari o, en els assumptes sobre immobles, societats i altres fets que s'inscriuen en un registre públic, davant el registrador. Funcionen de manera semblant, però tenen el seu propi cost.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.