Què passa si no hi ha acord en un acte de conciliació?
L'acte es dona per acabat i a l'acta es fa constar que no hi va haver acord. Ningú no queda condemnat a res, perquè qui presideix la conciliació no decideix qui té raó. Qui la va demanar queda lliure per demandar, ja que la conciliació li serveix com l'intent d'acord que la llei exigeix, en general, abans de fer-ho. Perquè li serveixi, ha de presentar la demanda dins de l'any següent a la conciliació. A més, el termini per reclamar, que la sol·licitud havia interromput, torna a començar a comptar sencer, així que convé no deixar passar el temps.
Alburquerque Abogados
Com acaba
Si les parts no es posen d'acord, qui presideix la conciliació, que és el lletrat de l'Administració de Justícia del jutjat o el jutge de pau, encara intenta apropar-les. Si no ho aconsegueix, dona l'acte per acabat i a l'acta es fa constar que va acabar “sense avinença”, que és l'expressió que fa servir la llei per dir sense acord. Després dicta una resolució que tanca l'expedient. El mateix passa si el requerit, la persona citada, no hi compareix i no justifica per què. En tots dos casos la conciliació es té per intentada. Això suposa el següent:
- Ningú no queda obligat a pagar ni a fer res. Qui presideix no dicta cap decisió sobre qui té raó.
- No hi ha condemna en costes. Les despeses de l'acte, que solen ser poques, les paga qui va demanar la conciliació.
- Qualsevol de les parts pot demanar una còpia oficial de l'acta, que s'anomena testimoni.
El que es pot fer després
Qui va demanar la conciliació pot presentar la demanda. La conciliació sense acord li serveix com l'intent d'acord que la llei exigeix, en general, abans de demandar, sempre que la demanda tracti del mateix que s'hi va plantejar. Perquè continuï valent, l'ha de presentar dins de l'any següent al final de la conciliació. Convé adjuntar-hi el testimoni de l'acta.
Un cop admesa la sol·licitud i citada l'altra part, el termini de prescripció, que és el temps que la llei dona per reclamar, queda interromput. Si no hi ha acord, la llei que regula la conciliació diu que aquest termini torna a començar a comptar sencer des de la resolució que tanca l'expedient. A Catalunya, on la prescripció es regeix pel Codi civil de Catalunya, es podria entendre que torna a comptar ja des que l'altra part va rebre la citació. El més prudent és no deixar passar el temps i calcular el termini des d'aquesta data, que és la més primerenca.
Si després hi ha judici, el jutge pot tenir en compte com va col·laborar cada part en l'intent d'acord quan decideixi sobre les costes, que són les despeses del plet. A més, res no impedeix continuar negociant. Les parts poden arribar a un acord en qualsevol moment, també amb el plet ja començat.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.