Quines són les diferències entre un àrbitre i un jutge?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

El jutge forma part del poder judicial i les parts no l'escullen. L'àrbitre, en canvi, l'escullen les parts o la institució que elles designen, sempre que totes dues hagin pactat l'arbitratge. Els àrbitres cobren de les parts, el procediment és confidencial i sol acabar abans que un plet amb els seus recursos. La diferència de més pes és en el que passa després, perquè la sentència del jutge es pot recórrer, mentre que el laude, que és la decisió de l'àrbitre, només es pot anul·lar per motius molt limitats, sense revisar si l'àrbitre va encertar en el fons. A més, l'àrbitre no pot imposar per la força el que decideix i, si qui perd no compleix, cal demanar al jutge que executi el laude. Qui decideix Les diferències comencen per la persona que resol: El jutge és un professional de carrera al servei de l'Estat. L'assumpte li arriba segons les normes que reparteixen els plets entre els jutjats i les parts no el poden escollir. L'àrbitre pot ser qualsevol persona en ple exercici dels seus drets civils, sigui advocat o no. L'escullen les parts, directament o a través d'una institució arbitral, que és una entitat que organitza arbitratges. Llevat de pacte en contra, si decideix un sol àrbitre aplicant el dret, ha de ser jurista i, si en són tres o més, almenys un ho ha de ser. Tots dos han de ser independents i imparcials. Si no ho són, se'ls pot recusar, que és demanar que s'apartin de l'assumpte. Com que es pot escollir l'àrbitre, és possible encarregar l'assumpte a algú que conegui bé la matèria, per exemple a un enginyer en un conflicte sobre una obra, dins d'un tribunal de tres àrbitres en què hi hagi un jurista. Però l'arbitratge només és possible en les matèries de les quals les parts poden disposar lliurement. Com es decideix El jutge segueix el procediment que fixa la Llei d'Enjudiciament Civil i els judicis són públics. En l'arbitratge, les parts poden pactar el procediment, el lloc i l'idioma. Si no ho fan, els fixa l'àrbitre, que sempre les ha de tractar amb igualtat i donar-los prou oportunitat de defensar-se. A més, l'arbitratge és confidencial. El jutge resol aplicant el dret. L'àrbitre també, llevat que les parts l'autoritzin expressament a decidir en equitat, és a dir, segons el seu criteri del que és just. El jutge dicta una sentència i l'àrbitre, un laude. La sentència ferma i el laude produeixen l'efecte de cosa jutjada, que impedeix tornar a litigar sobre el mateix. Què passa després La sentència d'un jutge es pot recórrer en molts casos davant l'Audiència Provincial, que torna a examinar l'assumpte. De vegades, després, encara és possible un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem o, si s'aplica el dret civil català, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El laude, en canvi, no té apel·lació. Només se'n pot demanar l'anul·lació, dins dels dos mesos següents a la seva notificació, davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma on es va dictar. Aquest tribunal no revisa si l'àrbitre va encertar, sinó si es dona algun dels motius que preveu la llei, com aquests: Que no hi hagués conveni arbitral o que no fos vàlid. Que una part no es pogués defensar, per exemple perquè no se li va notificar l'arbitratge. Que l'àrbitre resolgués qüestions que no se li van sotmetre o que no es poden portar a arbitratge. Que el laude sigui contrari a l'ordre públic, és a dir, als principis bàsics del nostre sistema jurídic. L'àrbitre tampoc no pot obligar a complir el que decideix. Si qui perd no compleix, cal demanar l'execució a la secció civil del tribunal d'instància del lloc on es va dictar el laude, que és com s'anomenen avui els antics jutjats de primera instància. El laude es pot executar encara que se n'hagi demanat l'anul·lació.