Quins tipus de MASC hi ha?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

La llei admet qualsevol activitat de negociació feta de bona fe per buscar una solució sense jutge, per les mateixes parts o amb l'ajuda d'un tercer neutral. Els més habituals són la negociació directa, entre les parts o entre els seus advocats, la mediació i la conciliació. La llei regula, a més, l'oferta vinculant confidencial, l'opinió d'un expert independent i el dret col·laboratiu. També valen els que reconeixen altres lleis, estatals o autonòmiques, com ara la llei catalana de mediació. Qualsevol d'aquests mitjans compleix el requisit que s'exigeix abans de demandar, sempre que s'intenti abans de presentar la demanda i sobre el mateix que després es reclama. Sense un tercer Les parts poden intentar l'acord per si mateixes, sense ningú que faci d'intermediari. Ho poden fer de tres maneres: La negociació directa, entre les parts o entre els seus advocats. N'hi ha prou amb una invitació per escrit a negociar que digui sobre què. És la més senzilla i no té un cost propi. L'oferta vinculant confidencial. Una part fa a l'altra una proposta concreta que obliga qui la fa si l'altra l'accepta. Com que és confidencial, amb la demanda s'acredita que es va enviar i que es va rebre, sense revelar què deia. El dret col·laboratiu, una negociació en què cada part és assistida per un advocat format en aquesta tècnica i tots treballen junts per arribar a un acord. Amb un tercer neutral Altres vegades hi intervé una persona imparcial, que no decideix per les parts, sinó que les ajuda de maneres diferents: La mediació. Un mediador ajuda les parts a parlar i a trobar elles mateixes una solució, sense imposar-los-la. Es regeix per la llei estatal de mediació i, a Catalunya, també per la llei catalana. La conciliació. Un tercer intenta que les parts es posin d'acord i els pot proposar solucions. Es pot fer davant un notari, un registrador, el lletrat de l'Administració de Justícia, el jutge de pau o un conciliador privat. L'opinió d'un expert independent. Les parts encarreguen de comú acord a un expert en la matèria, per exemple un perit, una opinió sobre el conflicte. No les obliga, però sol apropar posicions. Quin triar La llei no dona preferència a cap. A Barcelona és criteri acordat per les seccions civils de l'Audiència Provincial que qualsevol d'aquests mitjans serveix, també la simple negociació directa entre les parts o entre els seus advocats. L'elecció depèn sobretot del conflicte: Per a un deute clar i documentat, sol ser suficient una invitació a negociar ben feta. Si el problema és tècnic, com ara uns defectes d'obra o un dany mèdic, l'opinió d'un expert pot ajudar a tancar l'acord. Si hi ha una relació que convé conservar, com ara entre socis, veïns o familiars, la mediació sol encaixar millor. Negociar directament no té un cost propi, mentre que la mediació, la conciliació davant notari o l'expert sí que en tenen. Si s'arriba a un acord, convé posar-lo per escrit.