Com s'acredita l'intent de MASC?
Amb la demanda cal aportar el document que prova l'intent i explicar-hi com es va fer. Si es va arribar a negociar, serveix un document signat per les dues parts o el certificat del mediador o del conciliador. Si l'altra part no va respondre o es va negar a negociar, n'hi ha prou de provar que va rebre la invitació, en quina data i sobre quin assumpte. El més segur és un mitjà que certifiqui també el text enviat, com ara el burofax amb certificació de text i justificant de recepció o l'acta notarial. Si no sap on localitzar l'altra part, la llei admet una declaració responsable que ho expliqui.
Alburquerque Abogados
Què cal aportar
La Llei d'Enjudiciament Civil exigeix que la demanda descrigui l'intent de negociació i que s'hi adjunti el document que l'acredita. La prova depèn de com hagi anat:
- Si hi va haver negociació directa, un document signat per les dues parts amb els seus noms, la data i l'assumpte, en què consti que van negociar de bona fe, encara que no arribessin a un acord.
- Si hi va intervenir un mediador, un conciliador o un expert, el certificat que expedeix a petició de qualsevol de les parts, també quan l'altra no hi va acudir.
- Si l'altra part no va respondre o va rebutjar la invitació, la còpia del que se li va enviar i la prova que ho va rebre i de quan ho va rebre.
- Si no coneix el domicili de l'altra part ni cap manera de contactar-hi, una declaració responsable en què ho expliqui. Ha de ser certa, perquè una declaració falsa pot acabar en una multa.
El document ha de mostrar que es va negociar sobre el mateix que després es demana a la demanda. Una carta antiga sobre un altre assumpte no serveix. El que es va dir en la negociació és confidencial, de manera que la demanda acredita que hi va haver intent, però no n'explica el contingut.
Quins mitjans s'accepten
A Barcelona és criteri acordat pels lletrats de l'Administració de Justícia, que són els qui examinen primer la demanda, que serveixen aquests mitjans:
- El burofax i el correu certificat, si hi consta el text enviat.
- El correu electrònic, si consta que es va rebre i què deia.
- L'acta notarial.
- Un mitjà electrònic que les parts haguessin pactat o una tramesa a través d'un tercer de confiança que ho certifiqui.
També és criteri acordat per ells que no serveixen les converses de WhatsApp, les trucades ni els SMS. Segons aquests mateixos criteris, si l'altra part es nega a rebre la tramesa o no se'n pot acreditar el lliurament, convé adjuntar una declaració responsable que ho expliqui.
A Barcelona és criteri acordat per les seccions civils de l'Audiència Provincial, des de l'octubre de 2025, que val qualsevol mitjà que deixi constància de la tramesa i de la recepció, també el WhatsApp, el servei de Correus per a aquests intents o la tramesa que el destinatari no recull després que se li hagi deixat un avís. Com que la demanda la revisen primer els lletrats, el més segur és fer servir un dels mitjans que ells accepten.
Com fer-ho bé
Perquè l'intent no es discuteixi després, convé tenir cura d'aquests detalls:
- Que l'escrit convidi de debò a negociar de bona fe i digui sobre què. No n'hi ha prou amb un simple requeriment de pagament que anuncia la demanda.
- Que doni un termini per respondre i que s'enviï a l'adreça que consti en el contracte o a la que l'altra part fa servir habitualment.
- Que es guardin el text enviat, els justificants de la tramesa i del lliurament i les respostes que arribin.
- Que l'intent hagi acabat abans de presentar la demanda.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.