Com redactar un burofax per reclamar un deute?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Amb un text clar i sense floritures que identifiqui el deute, digui quant es deu i demani el pagament en un termini i per un mitjà concrets. A més, convé que convidi de debò el deutor a negociar, perquè la llei exigeix, en general, intentar arribar a un acord abans de demandar i un simple requeriment de pagament pot no ser suficient. Enviï'l amb certificació del text i acusament de recepció, per poder provar què deia i quan el va rebre. Així el mateix burofax serveix com a reclamació, com a intent d'acord i per interrompre la prescripció, que és fer que el termini per reclamar torni a començar. El que ha de dir El burofax és un enviament de Correus que, amb la certificació del text, permet provar-ne el contingut i, amb l'acusament de recepció, la data en què el va rebre el destinatari. Convé que el text reculli, per aquest ordre, el següent: Qui reclama i a qui, amb el nom complet, el document d'identitat i el domicili de cadascun. D'on ve el deute i amb quines dates, per exemple un préstec lliurat el 10 de març de 2025, un pressupost acceptat o el número de cada factura. Quant es deu, amb el detall del que ja s'ha pagat i del que queda pendent. La petició de pagament en un termini concret, amb el número de compte on fer-lo. La invitació a negociar, de la qual es parla més avall. L'avís que, si no hi ha pagament ni acord, reclamarà el deute al jutjat amb els seus interessos i les costes. Escrigui amb correcció i sense desqualificacions. Anunciar que anirà al jutjat és legítim. Amenaçar de publicar el deute, d'avisar la seva empresa o la seva família o de denunciar-lo perquè pagui no ho és i se li pot girar en contra. La invitació a negociar El burofax pot servir com l'intent d'acord que exigeix la llei si convida de debò a negociar. A Barcelona és criteri acordat per les seccions civils de l'Audiència Provincial que no n'hi ha prou d'exigir el pagament i anunciar que s'anirà al jutjat. N'hi ha prou, en canvi, d'expressar la voluntat de negociar de bona fe i concretar el deute sobre el qual es negocia, sense que sigui obligatori fer una proposta. Tot i així, una proposta fa l'intent més sòlid. Per exemple, “li proposo que busquem en els pròxims dies una solució, com ara un calendari de pagaments. Li prego que em respongui en el termini de trenta dies per correu electrònic o per escrit a aquesta adreça”. El que es negociï ha de coincidir amb el que després demani al jutjat. Si pensa reclamar també interessos o danys, digui-ho ja en el burofax. Si en trenta dies naturals des que el rep el deutor no respon, l'intent es dona per acabat sense acord i ja pot anar al jutjat. El que aconsegueix i si no el recull La reclamació per escrit interromp la prescripció, de manera que el termini per reclamar torna a començar sencer. A més, si no es van pactar interessos, des que el deutor rep la reclamació d'un deute vençut se li poden demanar, en principi, els interessos legals. Entre empreses i professionals, la llei de morositat fixa un interès més alt, que es deu des del venciment sense necessitat de reclamar. Si el deutor no recull el burofax, guardi el justificant de Correus que acredita que es va intentar el lliurament i que se li va deixar avís. A Barcelona és criteri acordat per les seccions civils de l'Audiència Provincial que l'enviament no recollit després d'aquest avís serveix per provar que se'l va convidar a negociar. A Barcelona també és criteri acordat pels lletrats de l'Administració de Justícia, que són els qui examinen primer la demanda, que si no es pot acreditar el lliurament convé explicar-ho en una declaració responsable. També és criteri acordat per ells que no serveixen les converses de WhatsApp, les trucades ni els SMS. Per això, enviï a més el mateix text per correu electrònic a una adreça que el deutor faci servir de debò i guardi la prova que el va rebre.