Què cal fer quan no es coneix el domicili del demandat?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Pot demandar igualment. A la demanda es diu que no es coneix el domicili i es donen totes les dades que es tinguin del demandat, com ara el seu últim domicili, el seu lloc de feina, el seu telèfon o el seu correu, perquè el jutjat el busqui als registres públics als quals té accés i li faci la notificació allà on el trobi. Si no el troba, la notificació es fa per edictes, que són anuncis oficials, sense que això aturi el judici. El monitori, en canvi, no serveix si no es localitza el deutor, llevat dels deutes amb una comunitat de propietaris, així que en els altres casos convé anar directament al judici verbal o ordinari. El que es posa a la demanda La llei obliga qui demanda a indicar el domicili del demandat i qualsevol altra dada que serveixi per localitzar-lo. Si no el coneix, digui-ho així i aporti tot el que tingui: L'últim domicili conegut i el que pugui constar al padró o en algun document oficial. El lloc on treballa o té el seu negoci de manera habitual. El seu número de document d'identitat, el seu telèfon i el seu correu electrònic. Si és una empresa, el domicili social que figura al Registre Mercantil i el dels seus administradors. Pot indicar diversos domicilis, per l'ordre en què cregui que és més fàcil trobar-lo. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar. Si aquest intent no és possible perquè no coneix el domicili del demandat ni cap altre mitjà per contactar amb ell, n'hi ha prou de declarar-ho així, sota la seva responsabilitat, en presentar la demanda. A Barcelona és criteri acordat pels lletrats de l'Administració de Justícia que aquesta declaració només val quan el desconeixement és absolut. Si de la mateixa demanda resulta un domicili conegut, demanen que s'acrediti l'intent d'acord. També és criteri acordat per ells que per a aquest intent no serveixen les converses de WhatsApp, les trucades ni els SMS. Si només té el correu electrònic del deutor, convidi'l a negociar per aquesta via i guardi la prova que el va rebre. Com el busca el jutjat Quan el demandant diu que no coneix el domicili, el lletrat de l'Administració de Justícia, que dirigeix l'oficina judicial, l'esbrina pels mitjans al seu abast. Pot consultar el padró i altres registres públics. També es pot adreçar a organismes, col·legis professionals, entitats i empreses. La llei no permet donar per desconegut un domicili que consti en un registre públic al qual el jutjat tingui accés. Si troba un domicili, li fa la notificació allà. Si no el troba, o si tampoc no aconsegueix lliurar-li la notificació al domicili que consti, la notificació es fa per edictes. Es publiquen al Tauler Edictal Judicial Únic, un tauler oficial que es consulta per internet. Aleshores el judici continua sense el demandat, en el que s'anomena rebel·lia. La sentència també se li notifica per edictes. El que convé tenir en compte El monitori no admet els edictes, llevat dels deutes amb una comunitat de propietaris. Si el jutjat no localitza el deutor, dona per acabat el monitori i cal tornar a començar, normalment amb una demanda de judici verbal o ordinari. Per això, si el deutor és en parador desconegut, sol ser millor començar directament per aquest judici. Els edictes són l'últim recurs. Si després es demostra que el demandat tenia un domicili que es podia conèixer i no es va buscar bé, la notificació i el que s'ha fet després es poden anul·lar. Convé, per això, donar al jutjat totes les dades que es coneguin, encara que siguin antigues. Guanyar el judici no basta per cobrar. Per a l'embargament, el jutjat també pot investigar quins béns té el deutor, encara que no se sàpiga on viu. Si sap que viu en un altre país, la notificació segueix altres regles, perquè s'ha de fer allà.