Quan s'utilitza el judici monitori i quan el verbal?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

El monitori serveix només per reclamar deutes de diners d'una quantitat exacta, ja vençuts i que consten en documents, sigui quin sigui l'import. El judici verbal és un judici complet per reclamar fins a 15.000 euros, encara que no hi hagi documents o la quantitat estigui per fixar. També s'utilitza per a alguns assumptes concrets, sigui quina sigui la seva quantia. Si el deute està ben documentat i no s'espera que el deutor el discuteixi, el monitori sol ser més ràpid i més barat. Si es preveu que el deutor s'hi oposarà amb arguments seriosos o no se sap on viu, sol convenir anar directament al verbal. Per a què serveix cadascun El procés monitori és un procediment pensat per cobrar deutes de diners sense judici quan el deutor no té res a oposar. El jutjat el requereix perquè pagui o s'hi oposi en vint dies hàbils. Si no fa cap de les dues coses, el creditor pot demanar l'embargament sense necessitat d'un judici. Només serveix per a deutes de diners d'una quantitat exacta, vençuts i exigibles, que constin en documents com ara un contracte, unes factures o un reconeixement de deute signat. El judici verbal comença amb una demanda, que el demandat contesta per escrit. Si cal, se celebra una vista, que és la sessió del judici davant del jutge. Acaba amb una sentència. S'utilitza per a les reclamacions de fins a 15.000 euros i per a alguns assumptes concrets, com ara el desnonament, sigui quina sigui la seva quantia. Per sobre de 15.000 euros, una reclamació de diners va, en general, pel judici ordinari. Quan convé el monitori Convé quan el deute és clar i està ben documentat i el més probable és que el deutor no pagui per falta de diners o de voluntat, no perquè tingui raons. Els seus avantatges són aquests: La petició no necessita advocat ni procurador, sigui quina sigui la quantitat. En el verbal només s'hi pot anar sense ells fins a 2.000 euros. Si el deutor no paga ni s'hi oposa, el creditor pot demanar l'embargament sense judici i sense esperar una sentència. El deutor que s'hi vulgui oposar ha d'explicar per escrit les seves raons, amb advocat i procurador si el deute passa de 2.000 euros. Això sol desanimar les oposicions sense fonament. Si s'hi oposa i el deute no passa de 15.000 euros, l'assumpte continua com a judici verbal sense presentar una demanda nova. Quan convé el verbal Hi ha casos en què el monitori no serveix o no convé i és millor anar directament a un judici, que serà el verbal si es reclamen fins a 15.000 euros: Quan el deute no consta en documents o la quantitat no està fixada, per exemple uns danys que s'han de valorar. Quan es demana una cosa diferent dels diners, com ara el lliurament d'un bé. Quan no es coneix cap domicili del deutor. En el monitori no se li pot requerir el pagament per edictes, els anuncis que es publiquen quan algú no apareix, excepte en els deutes de comunitat. Si no se'l localitza, el monitori s'acaba. En el verbal, en canvi, se li pot notificar la demanda per edictes i el judici continua encara que no hi comparegui. Quan se sap que el deutor s'hi oposarà amb arguments seriosos. El monitori només afegiria un pas abans del judici. En els dos casos, la llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar. Pel que fa al monitori, els tribunals no es posen d'acord, però a Barcelona és criteri acordat pels lletrats de l'Administració de Justícia que l'intent es fa abans de demanar-lo. Per això, el més prudent és intentar-ho sempre, tant si s'escull una via com l'altra.