Quins són els requisits per iniciar un judici monitori?
El deute ha de ser de diners, d'una quantitat exacta i ja vençut, de manera que es pugui exigir avui. Pot ser de qualsevol import, sense mínim ni màxim. Ha de constar en documents, com ara un escrit signat pel deutor, unes factures o uns albarans dels que s'utilitzen habitualment en aquella relació o el certificat de deute d'una comunitat de propietaris. A més, cal conèixer un domicili en què es pugui localitzar el deutor. I el més prudent és haver-lo convidat abans a negociar, perquè la llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.
Alburquerque Abogados
El deute
El procés monitori és un procediment pensat per cobrar deutes de diners sense judici quan el deutor no té res a oposar. Per això només serveix si el deute reuneix aquestes condicions:
- És de diners. No serveix per demanar que es lliuri una cosa, que s'acabi una obra o que es deixi lliure un local.
- És líquid i determinat, és a dir, d'una quantitat concreta que resulta dels documents. No serveix per a uns danys que encara s'han de valorar.
- Està vençut i és exigible, és a dir, ha arribat el dia de pagar-lo i no depèn de cap condició pendent.
Els documents
El deute ha de constar en algun document, en paper o electrònic. La llei admet aquests:
- Els signats pel deutor o que porten el seu segell, la seva marca o qualsevol altre senyal seu, físic o electrònic, com ara un contracte, un pressupost acceptat o un reconeixement de deute.
- Les factures, els albarans de lliurament, les certificacions i altres documents que fa el mateix creditor, sempre que siguin dels que s'utilitzen habitualment per documentar els deutes en aquell tipus de relació.
- Els documents comercials que proven una relació anterior duradora entre tots dos, juntament amb el document en què consta el deute.
- El certificat d'impagament de les quotes d'una comunitat de propietaris.
No cal una prova completa. N'hi ha prou amb un principi de prova, és a dir, que els documents facin creïble el deute juntament amb el que s'explica a la petició. Ho valora el lletrat de l'Administració de Justícia, el funcionari que dirigeix l'oficina del jutjat. Si no ho veu clar, decideix el jutge.
Un albarà signat per qui va rebre la mercaderia té més força que una factura sola. Els missatges de WhatsApp o els correus en què el deutor reconeix el deute poden servir, sempre que es vegi clar que són seus. Una transferència prova que es van lliurar els diners, però no per si sola que s'havien de retornar.
Altres requisits
A més del deute i els documents, cal comprovar tres coses més:
- Que es coneix un domicili del deutor en què se'l pugui trobar. En el monitori no se li pot requerir el pagament per edictes, que són els anuncis que es publiquen quan algú no apareix, llevat dels deutes de comunitat. Si no se'l localitza, el jutge dona per acabat el monitori.
- Que el deute no es basi en una clàusula abusiva, quan surt d'un contracte entre una empresa o un professional i un consumidor, que és qui contracta per a la seva vida privada i no per al seu negoci. El jutge ho revisa abans de requerir el deutor. Si creu que alguna clàusula ho pot ser, proposa reclamar només la quantitat que no en depèn. El creditor té deu dies per acceptar-ho o rebutjar-ho. Si no contesta, s'entén que accepta. Si ho rebutja, només podrà reclamar el deute en un judici.
- Que s'ha intentat abans un acord. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar. No és clar que això valgui per al monitori, però a Barcelona és criteri acordat pels lletrats de l'Administració de Justícia que l'intent s'ha de fer abans de demanar-lo. També és criteri acordat per ells que, per provar-lo, no serveixen les converses de WhatsApp, les trucades ni els SMS. El més prudent és fer-ho sempre, per burofax o per un altre mitjà que deixi constància del contingut i de la recepció. La prova s'aporta amb la petició.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.