Com es pot demandar una persona que viu en un altre país?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Depèn del país i del que es reclami. Per regla general cal demandar al país on viu el deutor, tot i que de vegades es pot fer a Espanya, per exemple si el contracte s'havia de complir aquí o si es va pactar per escrit que decidirien els tribunals espanyols. Si viu en un altre país de la Unió Europea, llevat de Dinamarca, hi ha dos procediments comuns i senzills, un per a reclamacions de fins a 5.000 euros i un altre per a deutes de diners que el deutor no discuteixi. Una sentència espanyola es pot executar en un altre país de la Unió sense un procediment previ per reconèixer-la. Fora de la Unió, tot depèn de la llei de cada país i dels convenis que tingui amb Espanya. On s'ha de demandar Dins de la Unió Europea, ho decideix un reglament europeu que s'aplica a tots els països. Les seves regles principals són aquestes: La regla general és demandar al país on viu el demandat. En els contractes, també es pot demandar al país on s'havia de complir l'obligació. En una venda de mercaderies és el país on es van lliurar o s'havien de lliurar. En un servei, el país on es va prestar o s'havia de prestar. Si les parts van pactar per escrit quins tribunals decidirien, en general val aquest pacte. Si el deutor és un consumidor, per regla general només se'l pot demandar al país on viu. Si demanda a Espanya, el jutjat ha de fer arribar la demanda al deutor al seu país, per les vies de cooperació entre els estats i, si cal, amb una traducció. Això allarga el procediment. En els judicis verbals i ordinaris espanyols, la llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar. Els procediments europeus Si el deutor viu en un altre país de la Unió, llevat de Dinamarca, hi ha dos procediments pensats per a aquests casos. Es tramiten amb formularis comuns, que es presenten en la llengua del tribunal, sense necessitat d'advocat: El procés europeu d'escassa quantia, per a reclamacions de fins a 5.000 euros, sense comptar interessos ni despeses. És un procediment per escrit. El demandat té trenta dies per respondre i el tribunal, uns altres trenta per dictar sentència o demanar més dades. El requeriment europeu de pagament, per a deutes de diners que el deutor no discuteixi, sigui quin sigui el seu import. El tribunal el requereix perquè pagui. Si no s'hi oposa en trenta dies, el requeriment es pot executar a tota la Unió. Si s'hi oposa, l'assumpte passa a un judici normal al país del tribunal. Per a aquests dos procediments, la llei espanyola no exigeix intentar abans un acord. A Espanya es presenten al tribunal d'instància que correspongui. El monitori espanyol, en canvi, no serveix en general contra qui viu en un altre país de la Unió. Amb la sentència o el requeriment es demana l'embargament al país on el deutor tingui els seus béns, presentant-hi un certificat i, si cal, una traducció. Si viu fora de la Unió Europea No hi ha procediments comuns. Quin tribunal pot decidir, com es notifica la demanda i si la sentència espanyola servirà en aquell país depenen de la llei espanyola, de la de l'altre país i dels convenis que hi hagi entre tots dos. Normalment, per embargar-hi els seus béns caldrà demanar abans que es reconegui la sentència espanyola. Abans de demandar, comprovi si el deutor té béns o ingressos a Espanya. Si en té i els tribunals espanyols poden decidir, demandar i embargar aquí sol ser el més senzill. Si tot el que té és fora, convé informar-se abans de les regles d'aquell país, perquè el cost de reclamar-hi pot no compensar el que es deu.