Com s'homologa un acord extrajudicial?

Homologar és que el jutge aprovi un acord perquè tingui els efectes d'una sentència i es pugui executar com ella si no es compleix. Per regla general, només és possible quan ja hi ha un plet en marxa, perquè ho fa el jutge que el porta, a petició de les parts. Si no hi ha plet, l'acord no s'homologa, però obliga igualment com un contracte. Per poder-lo exigir al jutjat sense un judici previ, se signa en escriptura pública davant notari. També es poden exigir així els acords assolits en una conciliació davant el lletrat de l'Administració de Justícia, el jutge de pau, un notari o un registrador.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Si ja hi ha un plet

Les parts es poden posar d'acord en qualsevol moment del plet, també durant els recursos o l'execució de la sentència. Perquè el jutge homologui l'acord, els passos habituals són aquests:

  • Redactar per escrit tot el que es pacta, també qui paga les costes del plet.
  • Presentar-lo al jutjat signat per les parts, normalment amb un escrit conjunt, o exposar-lo davant el jutge a l'audiència o a la vista.
  • El jutge comprova que les parts poden disposar del que pacten i que l'acord no va contra la llei ni perjudica tercers. Si és així, l'aprova amb una resolució que s'anomena interlocutòria.

Si les parts no signen en persona, el seu procurador necessita un poder especial que li permeti arribar a acords en nom seu. L'acord homologat té els efectes d'una transacció judicial, que és el pacte amb què les parts posen fi a un plet cedint cadascuna alguna cosa. Si una part no el compleix, l'altra en pot demanar l'execució com si fos una sentència, sense un altre judici. Només es pot impugnar per les causes que invaliden els contractes, com ara l'error, l'engany o la intimidació.

Si no hi ha plet

Un acord assolit fora del jutjat obliga els qui el signen, sense necessitat que l'aprovi un jutge. Si surt d'un mitjà adequat de solució de controvèrsies, com ara una negociació o una mediació, en principi no es pot tornar a demandar pel mateix, llevat que sigui per demanar-ne la nul·litat per les causes que invaliden els contractes. El que no té per si sol és força executiva, és a dir, no permet demanar directament al jutjat l'embargament si no es compleix. Per aconseguir-la hi ha dues vies:

  • Elevar-lo a escriptura pública davant notari. El notari comprova que es compleixen els requisits legals i que el contingut no va contra la llei. Amb l'escriptura es pot demanar l'execució directament.
  • Assolir-lo en una conciliació davant el lletrat de l'Administració de Justícia, el jutge de pau, un notari o un registrador, que deixa constància de l'acord i permet demanar-ne l'execució.

Si l'acord és un document privat i no es compleix, caldrà reclamar-ne el compliment en un judici, com amb qualsevol contracte. Els assumptes de família tenen regles pròpies, perquè els acords que afecten fills menors necessiten, en general, l'aprovació del jutge.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.