Quina validesa té un acord signat davant notari?

Si se signa en escriptura pública, l'acord obliga com qualsevol contracte i, a més, és un títol executiu. Això vol dir que, si l'altra part no el compleix, es pot demanar directament al jutjat que el faci complir, per exemple amb l'embargament dels seus béns, sense un judici previ i sense intentar abans un altre acord. El notari comprova qui signa i que el contingut no va contra la llei. Només es pot anul·lar per les causes que invaliden qualsevol contracte, com ara l'error, l'engany o la intimidació. La simple legitimació de signatures, en què el notari només dona fe de qui signa, no té aquesta força.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Escriptura pública o legitimació de signatures

Quan es diu que un acord es va signar davant notari, pot tractar-se de dues coses molt diferents:

  • L'escriptura pública. El notari identifica les parts i comprova que es poden obligar i que el que s'ha pactat és legal. Guarda l'original al seu protocol, que és l'arxiu de les seves escriptures. A les parts els lliura còpies autoritzades. L'escriptura prova la data i el que es va pactar.
  • La legitimació de signatures. El notari només dona fe que la signatura és de qui diu ser, sense revisar el contingut. El document continua sent privat.

Només l'escriptura pública dona a l'acord força executiva. Amb la legitimació de signatures, si l'altra part no compleix, caldrà reclamar en un judici, encara que li serà més difícil negar que va signar.

Què cal fer si no es compleix

Amb l'escriptura no cal un judici perquè el jutge digui qui té raó. Es pot anar directament a l'execució, amb aquests passos:

  • Demanar al notari, si no es té, la còpia de l'escriptura que serveix per a l'execució.
  • Presentar al jutjat la demanda executiva, normalment amb advocat i procurador. Abans no cal intentar un altre acord.
  • El jutjat ordena l'execució i, si es deuen diners, l'embargament de béns del deutor, com ara els seus comptes o el seu sou.

El deutor només s'hi pot oposar per motius limitats, per exemple que ja va pagar.

Els seus límits

L'escriptura dona molta seguretat, però no ho resol tot. Convé tenir presents aquestes limitacions:

  • Només pot recollir el que les parts poden decidir per si mateixes. Un acord contrari a la llei no val encara que se signi davant notari, per això el notari no l'autoritza.
  • Es pot anul·lar si una de les parts va signar per error, enganyada o intimidada. Cal demanar-ho al jutge.
  • Si el deutor no té béns, l'escriptura permet embargar el que hi hagi, però no n'assegura el cobrament.

L'escriptura té el cost dels aranzels del notari, que depenen sobretot de la quantia. Sol compensar quan l'acord inclou pagaments ajornats o imports alts.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.