És obligatòria l'acta de titularitat real?
No com a tal. Cap norma obliga totes les societats a tenir una acta notarial de titularitat real, però sí que és obligatori identificar el titular real, que és la persona física que en darrer terme posseeix o controla la societat. Cal identificar-lo davant el notari quan la societat signa una escriptura, davant el banc i altres entitats quan hi opera i al Registre Mercantil. L'acta és el document notarial en què l'administrador declara qui és el titular real i per això és la forma més habitual d'acreditar-ho. Si un banc la demana i la societat no acredita d'alguna manera qui és el seu titular real, el banc no pot obrir-li el compte ni seguir operant-hi.
Alburquerque Abogados
Què exigeix la llei
La Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals, no esmenta l'acta. El que imposen aquesta llei i les normes que la desenvolupen són aquestes obligacions:
- A la societat, saber qui és el seu titular real, conservar aquesta informació actualitzada i tenir-la a disposició dels qui estan obligats a demanar-la-hi.
- Als notaris, els bancs i els altres subjectes obligats per aquesta llei, identificar el titular real abans d'autoritzar una escriptura, obrir un compte o iniciar una relació de negocis.
- Als administradors, declarar el titular real al Registre Mercantil amb els comptes anuals i quan canviï.
És titular real qui té, directament o indirectament, més del 25 % del capital o dels drets de vot, o controla la societat per altres mitjans. Si no hi ha ningú en aquesta situació, es considera que ho són els administradors.
Què és l'acta i quan se signa
L'acta de titularitat real és una acta notarial, que es pot signar a qualsevol notaria. En ella, l'administrador o el representant de la societat declara, sota la seva responsabilitat, qui són els titulars reals. De cadascun s'indiquen el nom i els cognoms, el document d'identitat, la nacionalitat, la data de naixement i el país de residència.
Els notaris no poden autoritzar les operacions d'una societat sense identificar-ne el titular real. Per fer-ho consulten la base de dades de titularitat real del Notariat. Si les dades hi consten ja, al representant li basta confirmar que continuen sent certes. Si no hi consten o han canviat, ha de declarar-les. Aquesta declaració és la que sol recollir-se a l'acta.
Per això l'acta se signa normalment la primera vegada que la societat va a una notaria, sovint en constituir-se. Mentre res no canviï no cal repetir-la a cada operació. Si canvia el titular real, l'acta anterior deixa de servir i convé atorgar-ne una de nova. El Registre Central de Titularitats Reals, que gestiona el Ministeri de Justícia, compta aquestes actes entre les seves fonts fiables.
Si la demana el banc
El banc ha d'identificar el titular real de la societat abans d'obrir-li un compte o de concedir-li finançament. La norma li permet fer-ho, amb caràcter general, amb una declaració responsable del representant de la societat. També l'obliga a consultar el Registre Central de Titularitats Reals, encara que no pot basar-se només en aquest. Si aprecia un risc superior al normal o té indicis que el que s'ha declarat no és exacte, ha d'obtenir més documentació.
Per això moltes entitats demanen l'acta notarial. La llei no imposa aquesta forma concreta, però tampoc no impedeix al banc demanar-la. Si la societat ja té una acta al dia, n'hi ha prou de lliurar-ne una còpia. També pot oferir altres proves, com un certificat de la seva titularitat real del Registre Central, que la mateixa societat pot sol·licitar, o la declaració presentada al Registre Mercantil. Que el banc les accepti depèn de la seva valoració del risc.
El que la societat no pot fer és negar-se a informar. Sense identificar el titular real, el banc no pot iniciar la relació i ha de posar fi a la que ja existeixi.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.