Què és el titular real d'una societat?

És la persona física que en darrer terme posseeix o controla la societat. La llei de prevenció del blanqueig de capitals considera titular real qui té, directament o indirectament, més del 25 % del capital o dels drets de vot, o controla la societat per altres mitjans. Si ningú no arriba a aquest percentatge ni la controla d'una altra manera, es tenen per titulars reals els administradors. La societat ha de saber qui és el seu titular real, declarar-lo al Registre Mercantil i identificar-lo davant dels notaris, els bancs i altres entitats quan hi opera.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Qui és titular real

La definició és a la Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme. És titular real d'una societat la persona física que es troba en algun d'aquests casos:

  • Té més del 25 % del capital o dels drets de vot. Amb el 25 % just no n'hi ha prou.
  • Té aquest percentatge de manera indirecta, a través d'altres societats. Qui és propietari del 60 % d'una societat que al seu torn té la meitat d'una altra és titular real d'aquesta darrera.
  • Controla la societat per altres mitjans, per exemple per un acord entre socis o pel que disposin els estatuts.

Pot haver-hi diversos titulars reals o no haver-n'hi cap. Quan cap persona física supera el 25 % ni controla la societat d'una altra manera, la llei considera que el control l'exerceix l'administrador o els administradors. Si l'administrador és una altra societat, compta la persona física que aquesta hagi nomenat per exercir el càrrec. És el que passa, en principi, en una societat de quatre socis amb el 25 % cadascun. El 10 de juliol de 2027 començarà a aplicar-se el Reglament (UE) 2024/1624, de prevenció del blanqueig de capitals. Amb ell n'hi haurà prou de tenir el 25 % o més del capital o dels vots, de manera que en aquest exemple els quatre socis seran titulars reals.

Les obligacions de la societat

La llei imposa a la societat i als seus administradors aquestes obligacions:

  • Obtenir, conservar i mantenir actualitzada la informació sobre el seu titular real. Les dades es guarden deu anys des que la persona deixa de ser-ho. El mateix titular real ha de comunicar la seva condició als administradors.
  • Declarar-lo al Registre Mercantil, amb el dipòsit dels comptes anuals i cada vegada que canviï. Des d'allà la informació passa al Registre Central de Titularitats Reals, que gestiona el Ministeri de Justícia.
  • Tenir aquesta informació a disposició dels notaris, els bancs i els altres subjectes obligats per la llei, que han d'identificar el titular real abans d'autoritzar una escriptura, obrir un compte o iniciar una relació de negocis.

L'incompliment de les obligacions d'identificació i informació del titular real és una infracció greu d'aquesta llei. A més, si la societat no presenta amb els comptes anuals la declaració del titular real o no l'hi identifica, el reial decret que regula el Registre Central preveu el tancament del Registre Mercantil, que impedeix inscriure la majoria dels seus acords.

Qui pot conèixer-lo

El Registre Central de Titularitats Reals funciona des del 19 de setembre de 2023. Reuneix les dades que li envien els registres mercantils, la base de dades del Notariat i altres registres. No és d'accés lliure. Només el poden consultar els següents:

  • Les autoritats, com els jutges, els fiscals, la policia o l'Agència Tributària.
  • Els subjectes obligats per la llei de prevenció del blanqueig, com els bancs i els notaris.
  • Les persones o organitzacions que demostrin un interès legítim. Només hi veuen el nom i els cognoms del titular real, el mes i l'any del seu naixement, el seu país de residència, la seva nacionalitat i la classe de titularitat.

La mateixa societat i els seus titulars reals poden consultar el que hi consta sobre ells.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.