Quan té el soci dret de separació per manca de repartiment de dividends?

Quan la junta general no acorda repartir com a dividend almenys el 25 % dels beneficis de l'exercici anterior que la llei permet distribuir. Cal a més que hagi transcorregut el cinquè exercici des de la inscripció de la societat al Registre Mercantil, que hi hagi hagut beneficis en els tres exercicis anteriors i que el soci hagi fet constar a l'acta la seva protesta per la insuficiència del dividend. El dret no neix si en els últims cinc anys s'ha repartit, en total, almenys el 25 % dels beneficis distribuïbles d'aquest període. El termini per separar-se és d'un mes des de la junta general ordinària. Els estatuts poden excloure o modificar aquest dret.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Els requisits, un per un

La llei no imposa de manera directa un dividend anual. L'article 348 bis de la Llei de societats de capital actua a la pràctica com un mínim, perquè permet al soci marxar i cobrar el valor de les seves participacions si no es reparteix i es compleixen tots aquests requisits:

  • Que hagi transcorregut el cinquè exercici comptat des de la inscripció de la societat al Registre Mercantil.
  • Que la societat hagi obtingut beneficis durant els tres exercicis anteriors.
  • Que la junta no acordi repartir com a dividend, almenys, el 25 % dels beneficis obtinguts en l'exercici anterior que siguin legalment distribuïbles. Són els que la llei permet repartir un cop dotades les reserves obligatòries i, quan escau, compensades les pèrdues d'anys anteriors.
  • Que el soci hagi fet constar a l'acta de la junta la seva protesta per la insuficiència del dividend.

Si el benefici distribuïble de l'exercici anterior va ser de 100.000 euros, el dividend acordat ha d'arribar a 25.000 euros perquè no neixi el dret.

La protesta és imprescindible. Qui no assisteix a la junta ni s'hi fa representar no la pot formular i no es podrà separar per aquest motiu. Convé votar en contra de la proposta d'aplicació del resultat i demanar expressament que la protesta es reculli a l'acta.

Quan no hi ha dret de separació

Encara que aquell any no es repartís el mínim, el dret no existeix en aquests casos:

  • Si el total dels dividends repartits en els últims cinc anys equival, almenys, al 25 % dels beneficis legalment distribuïbles d'aquest període. Si en aquests cinc anys els beneficis distribuïbles van sumar 400.000 euros i se'n van repartir 100.000 o més, no hi ha separació encara que enguany no es repartís res.
  • Si els estatuts han exclòs o modificat aquest dret. Suprimir-lo o modificar-lo exigeix el consentiment de tots els socis, tret que es reconegui el dret a separar-se al soci que no voti a favor.
  • Si la societat cotitza en borsa o en un sistema multilateral de negociació, és una societat anònima esportiva o és una de les entitats financeres que la llei exclou, com les entitats de crèdit.
  • Si la societat està en concurs o ha comunicat al jutjat que negocia amb els seus creditors a l'empara de la legislació concursal. La llei exclou també la societat que ha assolit un acord de refinançament protegit per aquesta legislació, una figura que la reforma concursal del 2022 va substituir pels plans de reestructuració sense que aquest article s'hagi adaptat.

En els grups obligats a formular comptes consolidats, el soci de la societat dominant té un dret semblant, calculat sobre els resultats consolidats.

Com s'exerceix i què ve després

El termini és d'un mes des de la data en què es va celebrar la junta general ordinària, que és la que aprova els comptes i decideix la destinació del benefici. En aquest termini, el soci ha de comunicar a la societat per escrit que se separa. Convé fer-ho per burofax o per requeriment notarial, perquè en quedi constància del contingut i de la data.

La societat li ha de pagar llavors el valor raonable de les seves participacions. Si no hi ha acord sobre aquest valor, el fixa un expert independent designat pel registrador mercantil, els honoraris del qual paga la societat. Si la societat nega el dret o no paga, cal reclamar-lo davant el jutge. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.

El dret de separació no exclou la impugnació de l'acord que nega el dividend, per exemple per abús de majoria, ni l'exigència de responsabilitat als administradors.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.