És obligatori repartir dividends?

No, la llei no obliga la societat a repartir beneficis cada any. Ho decideix per majoria la junta de socis quan aprova els comptes i acorda la destinació del resultat, que pot deixar a la societat com a reserves. Però aquesta llibertat té dos límits. Si la junta no acorda repartir almenys el 25 % dels beneficis de l'exercici anterior que la llei permet repartir, el soci que compleixi els requisits legals es pot separar de la societat i cobrar el valor raonable de les seves participacions. A més, l'acord de no repartir es pot anul·lar si la majoria l'imposa de manera abusiva.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Qui decideix i quan el repartiment és obligat

Tot soci té dret a participar en els guanys de la societat, però aquest dret no li permet exigir un dividend cada any. És la junta qui decideix, en aprovar els comptes, si el benefici es reparteix, es porta a reserves o es destina a compensar pèrdues. Només quan la junta acorda el repartiment neix per al soci un dret concret a cobrar. Deixar beneficis a la societat pot ser raonable, per exemple per finançar inversions o tornar deute.

Hi ha casos en què el repartiment sí que és obligat. Els estatuts poden fixar un dividend mínim, que llavors vincula la junta. Si la societat té participacions sense vot, ha d'acordar el dividend mínim que els reconeixen els estatuts sempre que hi hagi beneficis repartibles. El mateix passa amb les participacions que tenen un dividend preferent, tret que els estatuts diguin una altra cosa. Els socis poden, a més, comprometre's a un repartiment mínim en un pacte de socis, que obliga els qui el signen però, en principi, no la societat.

El repartiment mínim del 25 % i el dret de separació

La Llei de societats de capital no imposa un dividend, però dona una sortida al soci quan la societat guanya diners i no els reparteix. Un cop transcorregut el cinquè exercici des de la inscripció de la societat al Registre Mercantil, si la junta no acorda repartir com a dividend almenys el 25 % dels beneficis de l'exercici anterior que siguin legalment repartibles, el soci que hagi fet constar a l'acta la seva protesta per la insuficiència del dividend té dret de separació. Separar-se és deixar la societat i rebre'n el valor raonable de les seves participacions. A la pràctica, aquest 25 % funciona com el repartiment mínim que la societat ha d'acordar si vol evitar que el soci disconforme pugui marxar cobrant la seva part.

El dret té més condicions. Entre d'altres, la societat ha d'haver obtingut beneficis en els tres exercicis anteriors i el soci disposa d'un mes des de la junta ordinària, la que aprova els comptes, per exercir-lo. No neix si en els últims cinc anys ja s'ha repartit almenys el 25 % dels beneficis repartibles d'aquest període. Els estatuts poden suprimir-lo o modificar-lo, per a la qual cosa cal el consentiment de tots els socis o reconèixer el dret a separar-se a qui no voti a favor. La llei l'exclou, a més, en algunes societats, com les cotitzades o les que són en concurs.

Quan no repartir és un abús de la majoria

Encara que no es compleixin els requisits de la separació, o encara que el soci prefereixi continuar a la societat, l'acord de no repartir es pot impugnar si és abusiu. La llei considera abusiu l'acord que la majoria adopta en interès propi i en perjudici injustificat dels altres socis, sense que respongui a una necessitat raonable de la societat. Un exemple és la societat que acumula reserves any rere any sense necessitar-les mentre els socis majoritaris cobren per altres vies, com la seva retribució d'administradors.

Els tribunals han anul·lat acords d'aquest tipus i, quan a la junta no li quedava marge per decidir una altra cosa, han arribat a ordenar el repartiment. El dret de separació no tanca aquesta via, perquè la llei deixa a salvo les accions d'impugnació i de responsabilitat. El termini per impugnar és d'un any, amb excepcions. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.

Per a la societat, el prudent és que l'acta de la junta reculli les raons per les quals es reté el benefici.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.