Què és l'abús de majoria en una societat?
És l'acord que la majoria dels socis imposa a la junta en el seu propi interès, sense que respongui a una necessitat raonable de la societat i en perjudici injustificat dels altres socis. La Llei de societats de capital el tracta com un acord que lesiona l'interès de la societat, encara que no causi cap dany al seu patrimoni. Per això es pot impugnar davant el jutge. No hi ha abús pel simple fet que la majoria decideixi alguna cosa que a la minoria no li agrada, perquè decidir per majoria és la regla.
Alburquerque Abogados
Els tres elements que exigeix la llei
En una societat decideixen els vots. Els acords de la junta obliguen tots els socis, també els que han votat en contra. El límit és que la majoria no pot usar aquest poder només en benefici propi. Perquè hi hagi abús s'han de donar alhora tres elements:
- Que l'acord no respongui a una necessitat raonable de la societat. Si la mesura té una justificació empresarial seriosa, encara que sigui discutible, no hi ha abús.
- Que la majoria l'adopti en interès propi, és a dir, per aconseguir un avantatge que no comparteix amb els altres socis.
- Que causi als altres socis un perjudici injustificat.
No cal que la societat en surti perjudicada. Un acord pot no afectar el seu patrimoni i ser abusiu per la manera com reparteix els seus efectes entre els socis. Qui al·lega l'abús ha de provar-lo, en principi.
Els exemples més freqüents
Els conflictes que més es repeteixen són de tres classes:
- Els dividends. La majoria acorda any rere any portar tot el benefici a reserves sense que la societat ho necessiti, mentre els socis que la formen cobren de la societat per altres vies, com sous o retribucions d'administrador.
- L'ampliació de capital. S'aprova una ampliació que la societat no necessita, o en condicions pensades perquè la minoria no hi pugui acudir, amb la finalitat de reduir-ne el percentatge.
- Les retribucions i els contractes amb els socis majoritaris. S'aproven sous desproporcionats per als administradors que formen la majoria, o contractes entre ells i la societat en condicions pitjors per a aquesta que les del mercat.
Cada cas depèn de les seves circumstàncies. Guardar els beneficis per pagar deutes o finançar inversions, o ampliar capital perquè la societat necessita fons, són decisions legítimes encara que no agradin a la minoria.
Quines conseqüències té
L'acord abusiu es pot impugnar perquè el jutge l'anul·li. En els conflictes per dividends, els tribunals han anul·lat acords de no repartiment abusius i, quan a la junta no li quedava marge per decidir una altra cosa, han arribat a ordenar el repartiment. Qui pot impugnar, com i en quin termini és una altra qüestió. La manca de repartiment de dividends té a més un remei propi, que és el dret del soci a separar-se de la societat quan, amb els requisits que fixa la llei, la junta no reparteix almenys el 25 % dels beneficis de l'exercici anterior.
La llei no regula de manera expressa el cas contrari, el de la minoria que bloqueja sense motiu acords necessaris. Els tribunals el valoren amb les regles generals de la bona fe i de l'abús del dret.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.