Què cobreix l'assegurança de crèdit comercial?
Cobreix les pèrdues que pateix una empresa quan els seus clients no li paguen les vendes a termini perquè són insolvents. L'asseguradora no paga tota la factura, sinó el percentatge pactat a la pòlissa i fins al límit de crèdit que hagi acceptat per a cada client. Moltes pòlisses cobreixen també el retard perllongat en el pagament, encara que el client no estigui en concurs. En general no cobreix les factures que el client discuteix, les vendes a consumidors ni el que s'ha venut per sobre del límit concedit. Com que la llei deixa en aquesta assegurança molta llibertat a les parts, el que de debò cobreix és a la pòlissa.
Alburquerque Abogados
Quan paga l'asseguradora
La Llei de Contracte d'Assegurança el defineix com l'assegurança per la qual l'asseguradora s'obliga a indemnitzar l'assegurat de les pèrdues finals que pateixi per la insolvència definitiva dels seus deutors. Segons aquesta llei, hi ha insolvència definitiva en aquests casos:
- Quan el deutor ha estat declarat en concurs per una resolució judicial ferma.
- Quan un jutge ha aprovat un conveni que rebaixa el deute.
- Quan s'ha intentat l'embargament i no han aparegut béns lliures suficients per pagar.
- Quan l'assegurat i l'asseguradora estan d'acord que el crèdit és incobrable.
A més, si passen sis mesos des que l'assegurat avisa de l'impagament, l'asseguradora ha d'avançar-li la meitat de la cobertura pactada, a compte de la liquidació final. A la pràctica, moltes pòlisses van més enllà i cobreixen la mora perllongada, és a dir, l'impagament que es manté durant el termini que fixi la pòlissa després del venciment.
Quant paga i què en queda fora
La indemnització és un percentatge, fixat a la pòlissa, de la pèrdua final. Aquesta pèrdua es calcula sumant a la factura impagada les despeses de recobrament, les despeses del plet i les altres que s'hagin pactat. Segons la Llei de Contracte d'Assegurança, el percentatge no pot baixar de la meitat de la pèrdua ni incloure el benefici que l'assegurat esperava de la venda. A la pràctica, una part de la pèrdua queda a càrrec de l'empresa.
Aquestes regles admeten pacte en contra. L'assegurança de crèdit que una empresa contracta per a la seva activitat és, per a la llei, una assegurança de grans riscos, en la qual les parts poden apartar-se de la Llei de Contracte d'Assegurança. Per això cal llegir la pòlissa, que sol deixar fora el següent:
- Les factures que el client discuteix, mentre no es resolgui la discussió.
- Les vendes a consumidors, a administracions públiques i a empreses del mateix grup.
- El que s'ha venut a un client per sobre del límit de crèdit que l'asseguradora li ha assignat, o després d'haver-li'l retirat.
El que ha de fer l'empresa assegurada
La cobertura depèn que l'assegurat compleixi les seves obligacions. Les habituals són aquestes:
- Demanar a l'asseguradora un límit de crèdit per a cada client i no vendre a termini per sobre d'ell.
- Comunicar els impagaments en el termini que marqui la pòlissa i deixar de vendre a crèdit al client que no paga.
- Ensenyar a l'asseguradora, si ho demana, els llibres i els documents dels crèdits assegurats.
- Col·laborar en la reclamació judicial, que dirigeix l'asseguradora.
- Cedir el crèdit a l'asseguradora quan aquesta hagi pagat la indemnització i ho demani.
L'assegurança de crèdit no s'ha de confondre amb l'assegurança de caució. En la caució qui contracta és el deutor, per assegurar al seu creditor que complirà les seves obligacions.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.